Resultats de la cerca

Format als conservatoris de Buenos Aires i París, a partir del 1929 fou director del Teatro Colón de Buenos Aires Aquest càrrec li permeté dirigir orquestres d’indrets d’arreu del món, com ara l’Uruguai, Cuba o Austràlia Com a compositor també obtingué diversos èxits La seva òpera Proserpina y el extranjero 1951, per exemple, li valgué el Premi Verdi del Teatro alla Scala de Milà 1952, prestigiós escenari on pogué representar l’obra Una altra de les creacions importants de Castro fou també una òpera, Bodas de sangre , basada en l’obra homònima de F García Lorca, que s’estrenà a…

Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb obres pròpies…

Començà estudis d’història a la Universitat de Madrid, però els abandonà per concentrar-se en la música Fou alumne de Bartolomé Pérez Casas i M de Falla a Madrid i de M Ravel a París Des de molt jove destacà en la vida musical madrilenya Fou crític musical 1918-36 i secretari 1915-22 del diari El Sol  i fundador de la Sociedad Nacional de Música 1915 Des d’aquests càrrecs contribuí a renovar l’ambient musical de Madrid, especialment amb les seves crítiques i els seus assaigs Durant la dècada de 1920, a la Residencia de Estudiantes, formà part del grup d’artistes que tenia entre els seus…

Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions canòniques En la…

Cap al 1590 apareix com a músic al servei del duc d’Alba, a Salamanca, juntament amb Lope de Vega, de qui musicà alguns poemes i amb qui collaborà en diverses ocasions Al seu torn, el poeta el va elogiar en algunes de les seves obres, com també ho feren Tirso de Molina i C Suárez de Figueroa Uns quants anys després s’incorporà a la capella dels reis Felip III 1599 i Felip IV de Castella 1621, dels quals fou músic de cambra Escriví molta música profana, preferentment tonos i romances , la major part dels quals s’han perdut Algunes de les seves obres es troben recopilades en el recull antològic…

Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou…

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa Francesa de…

Es formà amb R Castro piano i CJ Meneses composició Professor del Conservatori Nacional de Mèxic 1896-1936, compaginà les activitats pedagògiques amb la composició, amb una especial atenció al gènere operístic, amb títols com Juno 1900, Nicolás Bravo 1910 i El oidor 1942 També impartí classes a la Facultat de Música de la Universitat de la Ciutat de Mèxic, exercí la crítica musical i desenvolupà una important carrera com a concertista de piano

Destacà per les seves collaboracions amb els dramaturgs castellans del Segle d’Or Fou un dels guitarristes més notables del principi del segle XVII i, a la vegada, un compositor innovador La major part de les dades biogràfiques sobre aquest músic són proporcionades per Lope de Vega en les seves obres, on el comparà amb Juan Blas de Castro Tan sols es coneixen algunes cançons i romances seus, conservats en cançoners com el Cancionero musical de Turín o el Cancionero de la Sablonara

Estudià cant amb M Rodríguez de Castro i debutà al Teatro Real de Madrid el 1924 Un cop tancat aquest teatre, on protagonitzà reeixides funcions d’òperes de G Verdi, G Meyerbeer i G Donizetti, actuà al Teatro Apolo de la mateixa ciutat La temporada 1925-26 cantà a Porto i València i quatre anys després es presentà amb èxit al Gran Teatre del Liceu Fins el 1936 cantà molt sovint amb Miguel Fleta, especialment a la capital madrilenya Combinà les interpretacions de papers operístics i de sarsuela Durant la Guerra Civil Espanyola actuà al Teatro Pardiñas i el 1956 es retirà, després…