Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Lleó Fontova i Planes
Música
Músic.
Fill del prestigiós actor i autor teatral Lleó Fontova i Mareca De petit mostrà ja una gran disposició pel violí i quan només tenia sis anys actuà al Gran Teatre del Liceu Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tocà, als 13 anys, davant la reina Maria Cristina, que el pensionà per estudiar al Conservatori de Brusselles En aquesta ciutat fou deixeble de Colyns i obtingué el gran premi de violí al Conservatoire Royal de Musique 1890 Al seu retorn a Barcelona, el 1892, viatjà per diverses ciutats d’Espanya, d’Europa i de l’Amèrica del Sud i, finalment, fixà, el 1896, la seva…
,
Conrad Abelard Fontova i Planes
Música
Compositor.
Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a BuenosAires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el…
,
Joan Suñé i Sintes
Música
Organista.
Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a BuenosAires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del Diccionario enciclopédico de la Música 1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones
,
Josep Rodoreda
Josep Rodoreda
© Fototeca.cat
Música
Educació
Compositor, director i pedagog.
Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…
,
Joan Goula i Soley

Joan Goula i Soley
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra.
Estudià amb Nicolau Manent, a Barcelona Exercí diferents càrrecs en el Teatre dels Camps Elisis i en el Liceu de Barcelona, i actuà com a director d’orquestra a Palma Mallorca 1866-70, on fundà l’Orfeó Republicà Balear 1867 Obtingué grans èxits a Espanya, a Alemanya i a Rússia El 1870 obtingué un contracte per anar a Moscou com a director d’orquestra al Teatre Imperial de Moscou i durant algunes temporades estigué al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de Sant Petersburg Dirigí també a Baden i, des del 1873, a Hamburg Les seves gires europees el portaren a Berlín, Dresden, Munic, Leipzig i…
,
Daniel Barenboim

Daniel Barenboim
© Associació Nacions Unides
Música
Director d’orquestra i pianista israelià d’origen argentí.
Els seus pares eren professors de piano, i a set anys pogué oferir un primer concert El 1951 la seva família s’establí a Israel, on prosseguí els seus estudis musicals Amplià estudis de piano amb Nadia Boulanger a París i Ernst Fischer a Salzburg, i direcció d’orquestra amb Igor Markevitch Debutà com a pianista el 1954, guanyà el premi Casella el 1956 i posteriorment enregistrà sota la direcció d’ Otto Klemperer i amb la New Philharmonia de Londres les sonates i els concerts de Ludwig van Beethoven Ha actuat amb Arthur Rubinstein, Otto Klemperer, Isaac Stern i Dietrich Fischer-Dieskau,…
,
Maria Barrientos

Maria Barrientos
© Fototeca.cat
Música
Soprano lírica.
De pare malagueny i mare vallenca, rebé una sòlida educació musical de violí, piano i cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1898, debutà al Teatre Novetats, amb l’òpera L’Africaine , de Meyerbeer L’any 1900 triomfà a Milà, realitzà gires per Madrid i es desplaçà a Montevideo i BuenosAires, ciutats dels seus grans èxits La consagració definitiva li arribà en interpretar la Dinorah de Meyerbeer L’any 1915 actuà al Liceu en un paper estellar a Lakmé de Delibes i al Palau en obres com L’església eterna de Granados , composició que li havia estat dedicada…
,
Astrid Varnay
Música
Soprano nord-americana d’origen hongarès i suec, de nom complet Ibolyka Astrid Maria Varnay.
Filla de cantants d’òpera i empresaris hongaresos emigrats a Suècia durant la Primera Guerra Mundial, l’any 1920 la seva família es traslladà als EUA, on es naturalitzà i es formà Debutà el 1941 al Metropolitan de Nova York com a Sieglinde i, al cap d’uns dies, com a Brunhilde La valquíria , on aviat esdevingué una de les grans especialistes en papers dramàtics de Richard Strauss i, sobretot, de Richard Wagner Actuà a BuenosAires Tetralogia , 1947 i sovint a Londres Del 1951 al 1967 cantà al Festival de Bayreuth i el 1952 debutà a Munic, on el 1958 fixà la…
,
Enrico Caruso
Música
Tenor italià.
Vida De nen, cantà a les capelles de diverses esglésies napolitanes i de seguida inicià els estudis de cant amb G Vergine i V Lombardi, tot i que la seva formació fou principalment autodidàctica S’inicià professionalment cantant en cafès, fins que fou descobert per un empresari que li pagà una borsa d’estudis per a ampliar la seva tècnica Debutà el 1894 al Teatro Nuovo de Nàpols amb l’òpera L’amico Francesco , de Mario Morelli, però obtingué el primer gran èxit al Teatro Massimo de Palerm, el 1897, amb La Gioconda El mateix any actuà a La bohème , a Liorna, poc després a L’Arlesiana , de…
,
Vicent Spiteri i Galiano
Música
Director d’orquestra.
Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la Simfònica de…
,
