Resultats de la cerca

Es formà com a cantant a Viena, on debutà el 1859 en un paper secundari de La flauta màgica A partir d’aquest moment, la seva vàlua com a actriu i l’extensió excepcional de la seva veu li permeteren desplegar una intensa carrera als teatres de Berlín, Londres, Rússia, París i Nova York Tot i que no posseïa un timbre de veu de gran qualitat, ni potser tampoc una tècnica destacada, suplí aquestes mancances amb la riquesa en harmònics i, sobretot, amb les seves interpretacions de caràcter, que li valgueren el sobrenom d'"el gat feréstec" La seva interpretació del paper de Carmen…

Estudià al Del Mar College i debutà el 1958 a Nova York amb un recital de lieder El 1961 es traslladà a Europa i fou contractada per l’Òpera de Colònia per a interpretar-hi petits papers, fins que passà a formar part de la companyia de l’Òpera de Hannover, amb la qual feu de Pamina a La flauta màgica de WA Mozart El 1964 fou contractada a Salzburg, on es presentà sovint en papers d’òperes mozartianes dirigides per Herbert von Karajan S’ha presentat, amb igual èxit, al Bol’šoj de Moscou, la Scala de Milà, on debutà el 1972 amb la Micaela de Carmen , el Covent Garden de Londres i a Bayreuth,…

Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb una important Sonnambula belliniana Poc després es presentà a París, al Covent Garden de Londres 1986 i a Viena 1987 amb el paper titular…

Estudià a Berlín amb E Varena, i debutà el 1965 a Brunswick amb Oedipus Rex , d’I Stravinsky Entre el 1967 i el 1971 fou membre actiu de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf El 1967 debutà a Bayreuth i inicià la seva especialització en el repertori wagnerià, si bé amb algunes incursions en les òperes de WA Mozart de qui interpretà La flauta màgica i La clemenza di Tito al Festival de Salzburg el 1974 i G Puccini Madama Butterfly Ha cantat als teatres de Munic, Hamburg, Viena i Milà El 1976 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Covent Garden de Londres, i fou…

Fou deixeble del seu pare, amb qui estudià violí, clavicèmbal i trompa El 1768 era al servei del duc de Zweibrücken, el qual, el 1773, li donà permís per a anar a París a interpretar un dels seus concerts per a trompa al Concert Spirituel Sembla que s’hi quedà més temps del previst i que hi estudià amb FA Philidor Durant la Revolució s’exilià de la capital francesa, però hi tornà el 1801 Les obres escèniques són la part més coneguda del seu catàleg, sobretot els pasticcii , com la famosa adaptació de La flauta màgica de WA Mozart, i d’altres en collaboració amb Ch Kalkbrenner…

Cap a l’any 1800 anà a Hamburg i allí estudià teoria i composició D’aquesta estada a Hamburg daten les primeres composicions, bàsicament cançons i peces per a flauta i piano Quan el 1810 les tropes napoleòniques prengueren la ciutat, Kuhlau fugí a Dinamarca, país on es guanyà la vida com a pianista i compositor En poc temps aconseguí un gran prestigi, fins al punt d’esdevenir, l’any 1818, compositor de la cort Entre les seves obres destaquen les òperes Rnverborgen 'El castell dels bandits', 1814, Trylleharpen 'L’arpa màgica', 1817, Elisa 1820, Lulu 1824 i Hugo og Adelheid 'Hug i…

Estudià a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1941-43 i a la Schola Cantorum de Basilea 1943-49 El 1945 fundà el Cor de Cambra d’Estocolm , que a partir del 1988 prengué el seu nom, i el 1953 fou nomenat professor de direcció coral del conservatori de la capital sueca Dirigí diversos cors a Suècia i a la resta d’Europa Ocasionalment, compaginà la seva tasca amb la direcció orquestral i operística, com en el cas de la pellícula La flauta màgica , dirigida per Ingmar Bergman 1974 Estrenà obres del segle XX, especialment de G Ligeti, i participà com a docent en cursos de…

Estudià cant amb WHermann a la seva ciutat natal El 1950 debutà a la Metropolitan Opera House com a Zerlina Don Giovanni i el mateix any fou contractada per la companyia d’aquest teatre novaiorquès, on desenvolupà gran part de la seva carrera 1950-85 i destacà en papers d’òperes de WA Mozart, G Verdi, J Massenet i G Puccini, entre d’altres També es presentà amb èxit a les òperes de Chicago i San Francisco i el 1951 cantà al Covent Garden de Londres L’any 1957 actuà en diversos teatres italians Fou La Reina de la Nit La flauta màgica al Festival de Salzburg el 1963, i el…

El 1973 fundà el Cor Taverner, que debutà al Festival de Bath aquell mateix any Ha estat durant molts anys assistent musical de Michael Tippett, compositor que el posà en contacte amb la música contemporània Posteriorment creà el Taverner Consort and Players, que juntament amb el Cor Taverner gaudeix d’un gran prestigi en la interpretació d’obres del Renaixement i el Barroc El 1987 fou convidat al Festival de Salzburg, on dirigí l’estrena mundial de l’òpera de Judith Weir A Night at the Chinese Opera i un concert dedicat a obres de C Monteverdi El 1993 debutà al Covent Garden de Londres amb…

És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de Mozart…