Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
loure
Música
Dansa popular francesa del final del segle XVII i principi del XVIII, de tempo lent, caràcter majestuós i metre ternari (generalment 3/4 o 6/4) marcadament accentuat.
Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F…
Hot Club de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona el 1935 amb l’objectiu de crear un lloc de reunió per als seguidors del jazz on es poguessin fer tertúlies i dur a terme audicions.
El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB…
Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas
Música
Certamen fundat a Barcelona, el 1963, per Jacint Vilardell i Permanyer en memòria del tenor català Francesc Viñas i Dordal, i actualment dirigit per Maria Vilardell, neta del tenor.
L’objectiu del concurs, que té una periodicitat anual, és donar suport als nous valors de la lírica, tot potenciant-ne el perfeccionament musical i la projecció internacional Dins el món de l’òpera i el lied s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants, i ocupa el lloc capdavanter en les competicions del seu gènere Al llarg de trenta-sis anys -fins el 1999-, hi han participat 1 055 cantants provinents d’arreu del món, i l’edició del 1998 assolí la xifra de 225 concursants inscrits Molts cantants s’han donat a conèixer arran de la seva actuació en aquest certamen, com ara V Sardinero…
Peter Sculthorpe
Música
Compositor australià.
Format al Conservatori de Melbourne, s’hi graduà el 1950 El 1958 es traslladà a la Universitat d’Oxford, on estudià amb E Wellesz i E Rubbra Retornà a Austràlia el 1963 i dos anys després ocupà la plaça de professor adjunt de música a la Universitat de Sydney, on impartí classes fins el 1999 Fou compositor resident a la Universitat de Yale 1965-67 i, posteriorment, a la Universitat de Sussex 1971-72 Així mateix, rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Tasmània 1982 Fou una de les figures clau de la música contemporània australiana, i de la seva producció són…
José Asunción Flores
Música
Compositor paraguaià.
Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director de l’Orquesta…
Ethel Mary Smyth
Música
Compositora anglesa.
Estudià música a Leipzig i Berlín Fou amiga de J Brahms i C Schumann La peça que la donà a conèixer i la primera que li proporcionà fama fou la Missa en re , estrenada el 1893 i revisada el 1925 Escriví sis òperes, de les quals The Wreckers 1904 és considerada la seva obra mestra i una de les tres o quatre òperes angleses més notables Fou molt activa dins del moviment feminista i sufragista i reclamà els drets de les dones dins el món musical Escriví la March of the Women 1911 i les seves idees respecte al paper de la dona queden reflectides en As Time Went On 1935 Després de la Primera…
Claudio Saracini
Música
Compositor i cantant italià.
Procedia d’una de les famílies més distingides de Siena Des de la seva joventut viatjà molt per diversos països, la música popular d’alguns dels quals es pot percebre en les seves peces Es relacionà amb eminents figures de les arts i les lletres d’Itàlia i a algunes els dedicà obres, com és el cas de Claudio Monteverdi Saracini és un clar exemple de compositor de procedència aristocràtica que no necessità guanyar-se la vida ni competir amb altres músics La qualitat de la seva producció el posa a l’alçada de Sigismondo d’India i tots dos es poden considerar els millors compositors…
Jaroslav Volek
Música
Musicòleg txec.
Estudià composició al Conservatori de Praga 1941-48 i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs 1967-69, vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica 1969-71 i editor en cap de la revista "Estetika" 1969-71…
Lionel Hampton
Música
Vibrafonista i bateria nord-americà.
Començà tocant la bateria amb diverses bandes a Chicago i, el 1928, es traslladà a Los Angeles per treballar amb Les Hite Enregistrà diverses vegades amb Louis Armstrong, el qual l’encoratjà a dedicar-se al vibràfon El 1936, Benny Goodman el contractà com a vibrafonista per al seu quartet, i es convertí, així, en una de les figures més conegudes de l’era del swing Durant el període 1937-40, realitzà una sèrie de gravacions amb els millors músics del moment El 1940 formà orquestra pròpia, distingible pels seus arranjaments, amb un swing directe i impetuós El cap del grup, tocant…
abreviació
Música
Signe que s’utilitza per a expressar en poc espai un element rítmic o melòdic més extens.
Per a repetir una mateixa nota s’escriu la figura que representa el valor total, amb unes línies que travessen el pal de la nota ex 1 a el nombre de línies indica si la subdivisió s’ha de fer en corxeres una línia, en semicorxeres dues línies, etc Si es volen repetir notes diferents alternativament s’escriuen les dues figures amb les línies necessàries entremig ex 1 b Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Per a abreviar l’escriptura de compassos sencers que es repeteixen s’utilitza una barra diagonal amb dos punts Aquesta barra, collocada en un compàs, indica que es repeteix el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina