Resultats de la cerca

L’agregació per excellència és el clúster superposició per segones menors i, més en general, qualsevol complex simultani d’intervals que ja no pretén tenir una funció o valor sintàctic en un sistema donat i que és escollit per la seva sonoritat, color o intensitat individuals Per analogia, encara s’utilitza, però, la paraula acord, tot i les seves implicacions tonals, per a superposicions que responen més al concepte d’agregació, com per exemple l’acord de 12 sons o l’acord per quartes acord místic

Comporta una idea de fusió, d’unitat, de concordança que exclou la mera coincidència accidental o agregació No obstant això, per extensió, sovint s’anomena acord qualsevol simultaneïtat sonora L’harmonia harmonia2 és la disciplina que n’estudia l’estructura morfologia i les relacions que s’estableixen entre els acords d’una frase musical sintaxi Tradicionalment, l’acord s’ha identificat com un dels elements bàsics de la tonalitat Descripció tècnica Tot i que sovint apareixen combinacions simultànies de dues notes -díades-, els teòrics encara no han establert si s’han de considerar acords…

Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…

Com que la música tonal ha estat sempre indissociablement temàtica, els conceptes de tematisme i atematisme no sorgiren com a termes antagònics fins al segle XX, quan la música atonal deixà d’utilitzar progressivament el tema com a base conceptual de l’obra Els primers intents es troben ja en algunes de les obres dodecatòniques d’A Schönberg, per exemple en les Sis petites peces per a piano , opus 19 Fou, però, A Webern qui feu servir per primera vegada les sèries no com a base estructural del tema -tal com feu A Schönberg seguint la tradició de la música tonal- sinó com a nou recurs…

Una melodia pot representar per ella mateixa una composició completa per exemple en el cas de moltes cançons populars, o bé, una de les parts en l’estructura polifònica En aquest cas, tot i que cadascuna de les veus té la seva pròpia melodia, sovint s’identifica el concepte de melodia amb el de melodia principal, la qual no ha de coincidir forçosament amb la veu superior o més aguda, encara que és molt freqüent que sigui així en la música culta de tradició europea i en molts altres tipus de música El fet que una successió de sons musicals o notes sigui significativa o no depèn de molts…

Algunes traduccions proposades com a ’tòpic’ o ’tòpic estilístic’ són discutibles per les importants diferències denotatives entre topic , en anglès, i ’tòpic', en català, però poden ser solucions vàlides per la seva simplicitat Pel fet d’implicar l’existència de trets estandarditzats en el llenguatge i l’estructura d’una composició, l’ús del concepte de topic és més útil per a l’anàlisi de música dels períodes barroc o clàssic que del romàntic o del modern, en els quals l’originalitat i individualitat del llenguatge del compositor són una categoria central Com a exemple de la utilització de…

La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič

En la classificació Hornbostel-Sachs es distingeix entre les que tenen conducte d’aire i les que no en tenen l’instrumentista envia l’aire contra el cantell d’una obertura en la cavitat globular És de construcció artesanal, generalment de terra cuita, i en la versió més senzilla és un petit xiulet, molt sovint en forma d’au Una variant popular catalana és el xiulet d’aigua o rossinyol La flauta globular ha estat elaborada i utilitzada pels humans des d’èpoques molt reculades, i això mateix n’explica la diversificació morfològica i la varietat quant a les…

L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta , el mot ’formant’ terme procedent del vocabulari acústic fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm 3 1957 Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres ordres com per…

S’utilitzaren a partir de la segona meitat del segle XX Gràficament es representen per dos claudàtors, en lloc de les barres de repetició tradicionals, que inclouen els elements que cal repetir En la música mesurada en compàs, del segon claudàtor parteix una fletxa o línia ondulada o recta sobreposada horitzontalment al pentagrama per a indicar l’extensió de les repeticions En la música no mesurada, a més, s’hi acostuma a indicar en segons la durada de les repeticions