Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
xiulet

Xiulet de bisell
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom genèric donat a l’objecte sonor que, a imitació del xiulet humà, pretén l’entreteniment o la comunicació de senyals (esports, serveis d’ordre, etc.).
La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i…
sonologia
Música
En la teoria de la música, la ciència de l’artificial en contraposició amb el terme sonètica, o la ciència del real (Otto Laske).
Aquests conceptes són una analogia dels termes fonètica i fonologia, que es fan servir en la lingüística Es tracta d’una disciplina pont entre la música i la tecnologia musical, propera a aspectes de l’enginyeria També s’aplica aquest terme a la ciència que tracta de la utilització d’ultrasons en exploracions mèdiques i veterinàries Centre de Sonologia de la Universitat de Glasgow El primer Institut de Sonologia s’establí a la Universitat d’Utrecht, com a successor del laboratori de música electrònica Natlab, que havia estat creat per Philips Indústries a Eindhoven el 1952, per a la…
regal
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent amb el ressonador molt escurçat.
Provinent de l’antic orgue de regalies, formà part també dels orgues portatius, portàtils o de taula Joc incorporat a l’orgue en la tessitura de 16', 8’ o 4', amb ressonador obert o semitapat i de sonoritat nasal, agre, molt timbrat i un pèl estrident, desenvolupà tota una gran varietat de formes i de sonoritats en l’orgueneria germànica dels segles XVI i XVII A Catalunya aparegué per primera vegada amb aquest nom en l’orgue que bastí Fra Antoni Llorenç a la Seu Vella de Lleida el 1624, desenvolupant-se, a l’estil teutònic, amb una gran proliferació tímbrica tal com indica la seva diversitat…
riscle
Música
En alguns instruments membranòfons, part estructural sobre la qual s’estén i a la qual se subjecta la membrana.
Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic
paràfrasi
Música
Versió mètrica d’un salm o d’un passatge de les Escriptures cantada en llengua vernacla.
Són especialment importants les paràfrasis de l’Església d’Escòcia, conegudes sovint amb el nom de Paràfrasis Escoceses L’edició del 1575 del Salteri escocès ja en contenia algunes El seu ús s’incrementà al llarg del segle XVII, i al segle XIX acabà caient pràcticament en desús Les edicions actuals, però, encara en contenen algunes
paràfrasi
Música
Al segle XIX, composició, generalment per a instrument solista (especialment piano), de caràcter virtuosístic, basada en la reelaboració de temes o fragments extrets d’obres preexistents molt populars, sobretot d’òperes.
Les més conegudes són les de F Lizst Rigoletto Paraphrase de concert , 1860
orgue positiu
Música
En els grans orgues, cos d’orgue governat pel teclat del mateix nom.
A l’origen segles XII-XIII era un petit orgue d’acompanyament vegeu accepció 1 collocat darrere el seient de l’organista, al davant de l’orgue gran, que donà origen al cos de la cadireta en els orgues de tribuna Poc després tingué el teclat collocat sota el de l’orgue major i amb possibilitat d’acoblament segles XIV-XV A l’època de l’orgue simfònic fou situat a l’interior del gran moble, tot perdent el millor de la seva originalitat
barbaquí

Barbaquí de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments d’arc que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla -com ara el violí, la viola, etc.-, accessori consistent en una peça còncava de fusta, normalment de banús o pasta sintètica, que permet descansar la barbeta i alhora protegir la taula harmònica.
També s’anomena mentonera o barbada N’hi ha de diverses mides i formes, per a poder-se adaptar al perfil del mentó de cadascú, i amb diferents sistemes de subjecció
lirone
Música
Instrument d’arc de gran difusió a la Itàlia del Renaixement, membre greu de la família de la lira da braccio.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…