Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
vàlvula
Música
Mecanisme que permet obturar o alliberar el pas de l’aire per diferents segments del tub acústic dels aeròfons de broquet -instruments de vent-metall- i obtenir diferents llargades totals del tub acústic, tot modificant la nota fonamental de l’instrument i els seus harmònics.
Actua com una clau de pas, accionada amb els dits del músic des d’unes palanques o botons externs al tub S’utilitzen només en els instruments de vent-metall i, encara que s’ha experimentat amb models més complexos, no se’n solen usar més de tres Els dos tipus més importants de vàlvules són les rotatives o de moviment horitzontal, anomenades també cilindres cilindre , i les de pistons o de desplaçament vertical pistó Les primeres, ideades per Heinrich Stoelzel per a les trompes l’any 1815, foren perfeccionades pel vienès Josef Riedl el 1835, i han mantingut fins a l’actualitat el nom del…
lirisme
Música
En un sentit estricte, i només en música, terme que fa referència a la intensitat emotiva d’una obra musical considerada com a traducció (expressió o imitació) de la intimitat afectiva d’un individu.
L’origen de la paraula lliga el seu significat amb la poesia antiga destinada a ser cantada o acompanyada, la poesia lírica del grec lyra , instrument de corda Segons el que en digué la teoria grega de la poesia, el sentit d’aquest afegit musical era aprofitar l’extraordinari poder d’impressió de la música per a reforçar el propi poder d’afecció de la paraula cantar, musicar el text, era fer més patètic el poema El que s’anomenà ’òpera', ’teatre líric', ' drame lyrique ', etc nasqué -enfront del moralisme ascètic propi de la música eclesiàstica- com el projecte de redescobrir el secret del…
música de Lapònia
Música
Música desenvolupada a Lapònia.
És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…
ultrasò
Música
So la freqüència del qual està per sobre dels 20 000 Hz i per tant fora del camp d’audibilitat humana (aparellauditiu).
El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou Paul Langevin 1872 - 1946, que concebé un mètode que posteriorment donà lloc al sonar per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua Aquesta mateixa tècnica és la que empren certs animals per a orientar-se ratapinyades, balenes, dofins, etc El fet…
infrasò
Música
So inaudible, la freqüència del qual està per sota dels 20 Hz -fora, per tant, del camp d’audibilitat humà-.
Aquest tipus de so acompanya sovint fenòmens naturals, com ara terratrèmols i canvis meteorològics Els infrasons també poden aparèixer associats a vehicles que es mouen a gran velocitat avions, trens, etc Hi ha molts animals i en particular els ocells que són sensibles a aquests sons, i capaços de respondre-hi amb actuacions concretes Així, l’actitud d’alguns animals pot ser un avís de sisme o de canvi atmosfèric important Alguns éssers humans també poden presentar una certa sensibilitat als infrasons, que se sol manifestar en forma de símptomes de mareig De totes maneres, el coneixement dels…
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
campanes
Música
En l’orgue, joc format per un conjunt de campanetes, tiges o tubs, que poden ser d’acer o de bronze, percudides per un mecanisme semblant al dels pianos, i accionable des de les tecles de la consola.
És un complement de l’orgue d’ecos -un dels cossos d’orgue- fruit dels gustos propis dels segles XVII i XVIII Un exemple a Catalunya són les campanes de l’orgue de la Seu de Tarragona
cromorn
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent i de ressonador cilíndric semiescurçat concebut per a imitar l’instrument d’aquest nom.
Aparegué a Alemanya el 1489 i, amb formes molt variades, s’estengué arreu d’Europa Rar en la tessitura de 4', i més normal en la de 16', el cromorn de 8’ és el joc per excellència del teclat positiu en l’orgue clàssic francès Gairebé eliminat pel clarinet, l’eufon i l’oboè en l’orgue romàntic, modernament ha recobrat el seu paper de solista
contrafagot
Música
En l’orgue, joc de la família de la trompeta, de llargària real i ressonador estret.
És semblant al joc de fagot, però amb la tessitura de 16’ o 32' De sonoritat suau i greu, generalment és situat només en el teclat de pedal