Resultats de la cerca

Fundada cap a la meitat del segle XVI, l’any 1641 ja posseïa una escola de música La vida artística i cultural començà a desenvolupar-s’hi a la primera meitat del segle XVIII, i el 1748 es realitzà el primer concert públic sota la direcció de CFW Salomoni, músic de la cort Durant la dominació russa, en què Hèlsinki passà a ser la capital de Finlàndia 1817, la producció artística experimentà un notable increment, en particular de la dansa Gairebé deu anys més tard, s’obrí un petit teatre i nasqué ló de concerts Musikaliska Sällskapet -que posteriorment adoptà el nom d’Akademiska…

Un dels compositors més importants d’aquest país, el nom del qual quedà eclipsat posteriorment pel de Jean Sibelius Estudià a Hèlsinki amb R Faltin i G Niemann, i continuà amb H Richter i C Reinecke a Leipzig A París fou deixeble de Svendsen, que li deixà una petja personal important El 1882 fundà la Societat Orquestral de Hèlsinki, formació que, sota la seva direcció, assolí un nivell gens negligible i que és la predecessora de l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki Entre la seva producció simfònica destaquen La mort de Kullervo 1881 i Aino 1885, obres que…

Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué algunes obres de cambra i…

Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, amb Joonas Kokkonen, i també a Viena, on estudià amb György Ligeti El 1969 es doctorà amb una dissertació sobre el seu mestre Ligeti a la Universitat de Hèlsinki, centre on posteriorment ensenyà teoria de la música Entre el 1963 i el 1973 fou crític musical del diari Helsingin Sanomat També fou president de la Societat d’Orquestres Simfòniques Fineses 1969-74 i de la Societat de Compositors Finesos 1974-76, càrrecs que compaginà amb la composició En el seu catàleg, que inclou òperes, obres simfòniques, vocals, de cambra i per a instrument sol,…

Es formà al Conservatori de Leipzig 1886-90 i a la Universitat de Hèlsinki, centre aquest darrer on es doctorà el 1900 amb una tesi sobre les cançons populars religioses de Finlàndia Desenvolupà una intensa tasca en el camp de l’etnomusicologia i fou, de fet, un pioner en aquesta disciplina a Finlàndia Feu un important treball d’investigació sobre la música popular a Finlàndia, Suècia i a l’Europa central Malgrat que dedicà la majoria dels seus esforços a aquest camp, compongué, exercí la crítica musical i fou director coral i organista Entre el 1918 i el 1935 fou el primer professor de…

Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu extens catàleg…

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

Nascut en el si d’una família de músics, el seu pare, Oskar, fou un destacat compositor Estudià composició amb E Melartin a l’Institut de Música de Hèlsinki, amb M Reger al Conservatori de Leipzig i amb S Vasilenko a Moscou Professor de l’Acadèmia Sibelius entre el 1936 i el 1958, la seva òpera Juha 1922 ha fet que se’l compari amb L Janácek La seva producció s’agrupa en tres etapes modernista 1921-33, nacional romàntica 1934-50 i una tercera 1951-58 que representà una simbiosi de totes dues El moment de màxima brillantor cal situar-lo, però, en la dècada dels anys vint…

Fou deixeble de P Heininen a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, i posteriorment amplià estudis a Nova York, Friburg i París Guanyador de diferents premis, compagina la seva activitat compositiva i la pràctica musical com a pianista i director d’orquestra És professor de música electrònica a l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique de París i entre el 1979 i el 1983 dirigí la Biennal de Hèlsinki De la seva producció sobresurten Threnos 1973, per a orquestra de corda, i el preludi orquestral Koi 2000

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on entre el 1952 i el 1967 fou deixeble d’O Suhonen A divuit anys fou primer violí del Quartet Suhonen, i el 1965 entrà com a violinista a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki En 1968-69 fou tercer director de l’Òpera Nacional Finesa i, després d’haver-se format de manera autodidàctica en la direcció orquestral, el 1969 guanyà el Concurs Karajan, amb la qual cosa aconseguí diversos contractes per a actuar a Europa i els EUA, a més d’Israel i el Japó Entre el 1972 i el 1978 fou primer director de l’Orquestra Simfònica de…