Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts…

De petit formà part d’un cor infantil a la seva ciutat natal, mentre iniciava els estudis musicals, i posteriorment amplià la seva formació a Aix-les-Bains El 1954 debutà a l’Òpera de París amb Oberon i dos anys més tard ho feu a l’Òpera Còmica amb Lakmé Després es presentà en diversos teatres operístics d’arreu de França i de Bèlgica, especialitzant-se en el repertori francès, amb autors com H Berlioz, E Lalo, J Massenet, L Delibes o Ch Gounod, del qual el 1984 oferí unes reeixides funcions de Faust a Filadèlfia També ha destacat com a intèrpret de G Donizetti, G Verdi i G Puccini i ha…

Estudià a la seva ciutat natal i, després, a Milà i Basilea, on tingué com a professor F Weingartner Posteriorment fou deixeble de F Busch, a Dresden El 1930 debutà a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i cinc anys després dirigí La Traviata a Torí, amb gran èxit Entre el 1935 i el 1939 dirigí a Glyndebourne, tasca que compaginà amb actuacions al Festival de Salzburg El 1939 debutà a Nova York i després de la Segona Guerra Mundial treballà 1945-46 amb l’Orquestra de Ràdio Torí, abans de tornar a Anglaterra, on dirigí la New London Opera Company 1946-48 Actuà ininterrompudament al…

Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista internacional…

Fou deixebla d’A Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa Lohengrin a les termes de Caracalla Poc després actuà a la Scala de Milà 1951 i a l’Òpera de San Francisco 1954 i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960 L'any 1966 anuncià la seva retirada Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia de Santa…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes que entronquen…

Estudià al Conservatorio San Pietro in Maiella de Nàpols, on fou deixebla de G Cigna A Palerm debutà al Teatro Massimo com a Liù Turandot , després d’haver guanyat un concurs de cant celebrat en aquesta ciutat Posteriorment hi cantà òperes de V Bellini, G Verdi, R Leoncavallo i G Donizetti Especialitzada en repertori líric italià, es feu famosa per la interpretació del paper de Violetta a La Traviata , de Verdi Contractada pel Teatro alla Scala de Milà, hi interpretà diversos papers puccinians durant els anys setanta El 1978 debutà als Estats Units -Chicago i Dallas- i feu diverses…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal, centre on es graduà el 1965 amb les màximes qualificacions Posteriorment amplià la seva formació amb F Ferrara, S Celibidache i H Swarowsky a Siena i a Viena Nomenat director de les “Tardes musicals” de Milà, compaginà aquesta tasca amb la de director del conservatori de la mateixa ciutat, càrrec que exercí fins el 1980 Posteriorment s’encarregà de diverses formacions orquestrals, com l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma 1980-84 i la de l’Òpera de Roma temporada 1984-85, l’Orquestra Simfònica de l’SDR de Stuttgart 1989-98 i el…

És format per tres nuclis urbans Mònaco, Montecarlo i La Condamine Les primeres notícies sobre activitat musical tenen relació amb Benet XIII 1394-1417, el papa d’Avinyó, que hi residí durant un temps amb la seva cort i que protegí compositors i instrumentistes Ja al segle XVI, se sap l’existència de diversos organistes i mestres de capella, com Giacomo Vignale o Pietro San Giorgio, noms que revelen els estrets contactes que el principat mantenia amb Itàlia Fins i tot es té notícia de l’activitat d’algun orguener italià a Mònaco, com és el cas del genovès Giovanni Oltrachino,…

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de…