Resultats de la cerca

Vida Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E Grieg A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin 1890-92, The Magic Fountain 1893-95 i…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

Es formà a Londres amb D Corri Les seves primeres composicions documentades són cançons jueves sobre textos de GGN Byron, com ara les Hebrew Melodies 1815-19 Es guanyà la vida com a escriptor i professor de música i fins i tot arribà a cantar en una funció al Covent Garden Compongué alguna òpera de caràcter còmic, com The Alcaid , i diversos pasticcii Per problemes econòmics i per qüestions polítiques, el 1841 hagué d’emigrar i s’establí a Austràlia Tingué un paper destacat en la vida musical de Sydney fou director de la coral de la catedral de Santa Maria, compongué obres per a ocasions…

El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento Posteriorment fou alumne de Francisco Braga Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945 Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro , opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja , opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas , d’O Bilac Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano El 1929, la seva Suite per a orquestra concursà al Festival…

Començà a compondre quan tenia sis anys Estudià composició al Royal College of Music de Londres 1923-29 amb Charles Wood i R Vaughan Williams El 1929 guanyà una beca Octavia que li permeté viatjar a Praga, on fou deixebla de KB Jirák i on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena del Concertino per a piano , el 1930 De nou a Londres, es casà amb William LeFanu i, una setmana més tard, estrenà la suite The Land als Promenade Concerts, que tingué una gran acollida El 1932 emmalaltí de tuberculosi, malaltia que la forçà a deixar Londres Al llarg del 1936 les seves cançons i la seva…

Fou el representant d’una plèiade de músics que, un cop formats a Itàlia, ocuparen càrrecs de mestres de capella, directors o compositors oficials a les petites corts nobiliàries de l’Europa central Nascut a Parma, de pare alemany Keller, cantà a l’escolania de la catedral d’aquella ciutat, però principalment rebé l’educació musical del seu germà, mestre de capella a Piacenza Ben aviat es decantà per la composició d’òperes i estrenà Griselda 1707 i Alessandro il grande 1708 S’ha dit que estigué a Barcelona durant l’efímera cort reial que l’arxiduc Carles d’Àustria hi establí durant la guerra…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà la Sonata per…

Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de formar part…

Es formà musicalment amb Salvatore Essenga, juntament amb Orazio Vecchi La tardor del 1584 fou elegit per a supervisar la visita a Reggio dels ducs de Ferrara En 1586-1620 estigué al servei de diversos membres de la família d’Este, i ocupà càrrecs de caràcter polític i musical a la seva cort El 1588 entrà a formar part de l’Accademia dei Parteni a Ferrara El mateix any fou nomenat cavaller de la cort ferraresa, on desenvolupà un paper polític important, i al cap de poc temps s’ordenà de sacerdot Visqué a Ferrara, Mòdena, Roma, Florència i França El 1594 fou escollit per a fer d’escorta del…

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…