Resultats de la cerca

Emparentat amb la família reial britànica i comte de Harewood des del 1947, es formà a les escoles més selectes d’Anglaterra Estudià a Eton i al King’s College de Cambridge Començà a exercir de crític el 1948 a les revistes New Statesman  i Ballet and Opera  i el 1950 fundà la revista Opera Membre fundador del Festival d’Aldeburgh, dirigí el Festival de Leeds 1958-74 i el Festival d’Edimburg 1961-65 Ocupà el càrrec de director del Covent Garden en dues ocasions 1951-53, 1969-72 Fou membre del British Council 1956-99 Entre el 1966 i el 1976 fou conseller artístic de la New…

S’especialitzà en filosofia i estètica de la música i escriví diversos tractats Estètica i creació musical 1947, El temps musical 1949 i La interpretació creadora 1951, entre d’altres

Arran del seu matrimoni amb la cantant Nanine Paris, abandonà la carrera de metge per a dedicar-se a la teoria musical, i més específicament del cant Juntament amb el seu cunyat Aimé Paris, desenvolupà un nou mètode de notació musical, basat en el meloplasto de Pierre Galin, en el qual cadascun dels nombres de l’1 al 7 equivalia a un grau de l’escala mètode Galin-Paris-Chevé Acèrrim defensor del nou mètode, intentà provocar debats públics sobre el tema i enfrontaments entre els seus seguidors i els partidaris del sistema tradicional

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…

El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou G Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice -considerat com una de les primeres òperes- al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou el principal responsable de l’estudi de diversos…

Gràcies a la protecció del comte Thun, de qui era instrumentista, estudià trompa amb WTh Matiegka a Praga, fou alumne de Schinderlarž a Munic i perfeccionà els seus estudis a Dresden El 1763 tornà al servei del comte, que abandonà al cap de tres anys per anar a Itàlia, on adoptà el pseudònim italià Emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità diversos països, i estigué al servei del príncep de Hechingen 1772 i de la cort de Magúncia 1769-74 a més, a París conegué WA Mozart el 1778 El 1782 anà de nou a la capital francesa i romangué al servei del …

Inicià els estudis musicals amb el comte Fabio Naldi i els continuà amb G Castelfranco, M Zanoli, D Freschi i F Alghisi El 1700 treballava com a cantant a Ferrara El 1701 fou admès a la capella musical de Sant Petroni, a Bolonya, recomanat per GB Bassani, membre eminent de l’Accademia Filarmonica, en la qual Ricieri ingressà el mateix any Entre el 1722 i el 1726 viatjà a Polònia i treballà al servei del comte Rzewuski Altra vegada a Itàlia, visqué a Bolonya, Venècia i Pàdua Ricieri compongué diverses òperes, oratoris i música sacra, tot mostrant una gran habilitat en…

Feu classes de llatí i cant a l’escola fundada pel comte Caspar von Hohenems, el 1612, a Schnifis El 1650 abandonà la seva ciutat natal i viatjà per Estrasburg, Durlach i Colònia Sembla que fou en aquesta darrera ciutat on escriví la seva primera obra literària, Tragico-Comoedia genannt Die Liebes-Verzweiflung 'Tragicomèdia anomenada l’Amor desesperat' Ordenat de sacerdot a la catedral de Constanza el 1663, arribà a ser capellà de la cort del comte von Hohenems, i allí escriví la seva primera novella, Philoteus, oder Des Miranten durch die Welt 'Filoteu o El món…

Vida Membre de la petita noblesa, rebé la protecció de Geoffroi II, comte de Bretanya, de la seva cunyada Maria de França, comtessa de Brie i de Xampanya, de Lluís, comte de Bloie, i de Thibaut I, comte de Bar Se li atribueixen seixanta-nou cançons, de cinquanta-set de les quals es conserva la música d’algunes hi ha diverses versions Les nombroses referències a les seves cançons en la literatura de l’època i les imitacions que se’n van fer, parlen per elles mateixes de la seva popularitat La fama li vingué més pel seu respecte de les convencions de l’…

Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les…