Resultats de la cerca

S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud molt més…

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes…

Inicià l’activitat musicològica el 1912, encoratjat pel seu amic i mestre Salvatore di Giacomo Recollí informació sobre la història de la música i sobre la vida teatral i artística a Nàpols, centrant-se especialment en els segles XVII i XVIII Amb aquesta tasca feu importants contribucions al coneixement de la història primerenca de l' opera buffa , al de la família Scarlatti i al dels compositors NB Logroscino, A Sacchini i D Cimarosa, entre d’altres, i també sobre els organistes napolitans d’aquests segles Part de la seva recerca aparegué com a Breve storia del teatro di corte e…

Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels…

Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca…

Estudià violí a partir de quatre anys, i quan en tenia set debutà en un recital al Teatro Lirico de Milà, on interpretà la partita número 2 de JS Bach i alguns dels 24 capricci de N Paganini Estudià als conservatoris de Ginebra i Milà i fou deixeble de George Enescu a París i Siena Al final de la dècada dels cinquanta inicià la seva carrera de concertista Ha collaborat amb la majoria d’orquestres i directors més importants del món, tant en sales de concerts com en estudis de gravació El seu repertori inclou algunes de les obres més virtuosístiques per a violí de compositors com N Paganini i P…

En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització musical dels…