Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Josep Carcoler i Gomis
Música
Compositor i mestre de capella català.
En una dataposterior al 1708 fou "escolà de cota" i deixeble de Joan Crisòstom Ripollès a la capella musical de la seu de Tarragona El 1723 apareix documentat a Tremp com a organista i mestre de capella Feu oposicions per a diferents places de mestre de capella Santa Maria del Pi de Barcelona, el 1737 catedral de Lleida, el 1738, però no aconseguí guanyar-ne cap Finalment, el 4 de novembre de 1739 obtingué el magisteri de l’església parroquial de Sant Esteve d Fins ara, s’han conservat quaranta-vuit obres d’aquest autor, dipositades a l’arxiu de música de la…
passió
Música
Obra musical sobre la narració evangèlica de la passió i la mort de Jesucrist (per a la passió de caràcter litúrgic vegeu pàssia).
Des de l’Edat Mitjana la lectura dels textos el Divendres Sant o en altres diades de la Setmana Santa es feia en cant pla En les primeres elaboracions polifòniques, només les turbae i els personatges secundaris soliloquentes eren tractats contrapuntísticament, mentre que el narrador, o evangelista, i Jesús continuaven tenint les seves paraules en cant pla Aquest tipus de passió responsorial sorgí a mitjan segle XV Del principi del segle XVI data Antoine de Longaval o Jacob Obrecht el primer exemple de passió motet el text hi és tractat d’acord amb les característiques pròpies d…
John Taverner
Música
Compositor anglès.
Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual estava…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques, i durant l’Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies, i algunes estaven reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques es troben en el Llibre Vermell de Montserrat , on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del segle XIV Com a herència del ritu…
Luca Marenzio
Música
Compositor italià.
Vida Fou un dels més prolífics i destacats representants de l’escola de madrigalistes italians de la segona meitat del segle XVI Els seus madrigals, especialment els publicats cap al 1585, destaquen pels seus trets virtuosístics i per la gran capacitat de transmetre el rere fons psicològic del text Estigué fortament influït per l’obra de Cipriano de Rore i d’Andrea Gabrieli Fou el principal responsable de la reformulació del madrigal pastoral italià Es formà a Brescia al costat de Giovanni Contino, que abans havia estat al servei de la família Gonzaga a Màntua Cap al 1574 es traslladà a Roma…
instruments de teclat
Música
Instruments que disposen d’un sistema de palanques, ordenat i simètric, que, comandat amb les mans (teclat) o els peus (pedaler), permet activar diferents generadors del so (cordes, tubs, etc.).
Aquesta terminologia procedeix dels sistemes tradicionals de classificació dels instruments, però s'ha mantingut entre els músics pràctics, especialment per a reconèixer els instruments amb teclat semblant al del piano En la classificació Hornbostel-Sachs, el fet que un instrument disposi de teclat és considerat un element d'ordre secundari, i s'expressa simplement amb -8, afegit a continuació de la numeració decimal principal S'exclouen d'aquests instruments els aeròfons que disposen de claus per a modular els sons En els instruments de teclat, compostos per múltiples generadors del so,…
música de Corea
Música
Música desenvolupada a la península de Corea.
Està dividida en dos estats la República Democràtica Popular de Corea i la República de Corea Música culta La introducció de la música occidental a Corea data dels anys quaranta del segle XX, i es feu a través dels balls de moda d’aquella època Els colonitzadors japonesos, més en contacte amb Europa i els Estats Units, tingueren un paper molt important a l’hora de fer arribar la música d’Occident al poble coreà També els músics occidentals anaren fins a Corea per donar a conèixer la seva música Hi ha constància, per exemple, de l’actuació d’un grup d’artistes russos a Seül a la…
Joseph Anton Bruckner
Música
Compositor i organista austríac.
Vida Les seves composicions simfòniques, que establiren una estètica tendent vers el colossalisme d’estructures i desenvoluparen les especulacions tonals wagnerianes, representen un dels punts culminants del simfonisme de la segona meitat del segle XIX La seva figura, dominada per un caràcter introvertit i tímid, fou objecte d’enceses polèmiques obertes pel musicògraf austríac Eduard Hanslick, el qual el contraposà al model de Johannes Brahms Fill gran d’un mestre d’escola i organista, Bruckner prengué les primeres lliçons de música del seu pare A deu anys ja tocava l’orgue i assistia, de…
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…
clavicèmbal

Clavicèmbal alemany del 1737
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula En ser pulsades, les tecles actuen sobre un mecanisme saltador que pinça les cordes no les percut, com en el cas del piano o del clavicordi L’espineta poligonal, l’espineta travessera i el virginal pertanyen a la mateixa família La referència més antiga, del 1397, és la d’un jurista de Pàdua, que parla d’un instrument anomenat clavicembalum ideat per Hermann Poll La representació més antiga d’un clavicèmbal correspon a una escultura que forma part d’un altar a Minden Rin del Nord-Westfàlia L’instrument es mantingué actiu,…