Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…

Vida Fou prevere i tenor de la Real Capilla y Cámara de SM Exercí la tasca de mestre de capella a Vilafranca i també a Barcelona, on era conegut pel nom de Mossèn Villafranca Tingué una gran reputació com a tenor i pel seu excellent mètode de cant És autor d' Escuela elemental del noble arte de la música y canto , obra editada a Barcelona el 1834 i en la qual parla, entre altres temes, sobre el cant pla reformat Bibliografia Complement bibliogràfic Camps i Castellví, Manuel Escuela elemental del noble arte de la música y canto Con un verdadero método de enseñanza…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Molt probablement estudià a la Universitat de Salamanca Fou l’autor del tractat Introducción muy breve de canto llano Salamanca, ~1490-91, la seva única obra coneguda Es tracta d’un dels primers tractats de cant pla difosos mitjançant la impremta L’obra, molt elemental, és de marcat caràcter didàctic i només ocupa vuit pàgines S’hi exposen, molt breument, els principals elements de la teoria i la pràctica del cant gregorià Escobar es basà per a la seva redacció en els criteris d’autoritats com Guido d’Arezzo

Alguns estudiosos l’identifiquen amb Johannes Hennel de Dresden Estudià a Leipzig, on també inicià la seva activitat professional Allí publicà el 1520 el seu Isagoge de compositione , un tractat elemental de contrapunt dedicat al seu collega Georg Rhau L’obra tingué una gran acceptació, i el 1553 arribà a la sisena edició La major part de les edicions es feren a Wittenberg, al taller de G Rhau, i en dos casos aparegué amb el títol Libellus de compositione També escriví molta música litúrgica en llatí destinada a l’Església luterana, en un intent d’adaptar les formes catòliques…

Feu els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de composició de Gabriel Balart, i en acabar-los fou guardonat amb el primer premi de contrapunt i fuga El 1889 fou nomenat professor de solfeig elemental en el mateix centre i el 1900, de solfeig superior, i més endavant també hi impartí les classes de composició, en qualitat de professor auxiliar Compongué motets, peces per a orquestra i música religiosa Entre les seves obres es poden esmentar Mar tranquilla , per a piano, les cançons Flor d’infantesa , Juleika i La fuga , dues misses de…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on tingué entre els seus professors A Nicolau i el violinista D Sánchez i Deyà El seu nom consta entre els dels fundadors de l’Associació Wagneriana de Barcelona Durant vint anys treballà com a professor de solfeig a l’Escola Municipal i fou director artístic de la companyia discogràfica Gramophon També fou comentarista de Ràdio Associació de Catalunya i exercí durant molts anys la crítica musical al diari republicà El Diluvio Entre les seves composicions destaquen les sarsueles El huertecillo i El desterrado , i posà música a Mundo,…

Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D Schedlich El 1659 substituí JB Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques Les suites de danses…

Després d’algun temps a l’acadèmia militar, entrà al Conservatori de París Treballà com a professor de música en diferents centres i creà un mètode per a llegir música a vista, que exposà per escrit en Guide de la méthode élémentaire et analytique de musique et de chant, divisé en deux parties L’any 1820, el seu sistema fou adoptat per la Societat per a la Instrucció Elemental i el 1835 començà a ser usat a les Escoles Municipals de París Wilhelm es dedicà també a la promoció de la música i el cant coral entre les classes treballadores de França Durant un quant temps els seus…

Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota el pseudònim de Baimon ,…