Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
harmonia de les esferes
Música
Expressió que designava l’accés filosòfic a una audició metafísica de l’harmonia de l’Univers, la formulació de la qual derivà en un retoricisme especulatiu en la transmissió del pensament musical de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana.
La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…
Johannes Kepler
Música
Matemàtic i astrònom alemany.
Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on collaborà amb Tycho Brahe L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les matemàtiques i…
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la…
música de Parma
Música
Música desenvolupada a Parma (Itàlia).
Entre els primers documents musicals que es conserven d’aquesta ciutat destaca un tractat del segle XV, obra del teòric Giorgio Anselmi, sobre la proporcionalitat i la musicalitat de les esferes planetàries Fou publicat l’any 1434 amb el títol De harmonia dialogi El govern dels ducs de la família Farnese a partir del segle XVI portà a una època d’estabilitat política i esplendor cultural que beneficià la vida musical el 1545 fou creada la capella de la cort ducal i, gairebé a la mateixa època, es formaren les capelles musicals de l’església de Santa Maria della Staccata i de la…
The Rolling Stones
Música
Grup britànic de rock, nascut el 1962 a Londres.
Aviat aconseguiren fama i han mantingut el seu èxit fins a l’entrada del segle XXI La coneguda com a “millor banda de rock-and-roll del món” era formada al principi pel cantant Mick Jagger Dartford, Kent, 26 de juliol de 1943, els guitarres i veus Keith Richards Dartford, Kent, 18 de desembre de 1943 i Brian Jones Cheltenham, Gloucestershire, 28 de febrer de 1942 – Hartford, Sussex, 3 de juliol de 1969, el pianista Ian Stewart Fife, Escòcia, 18 de juliol de 1938 – Londres, 12 de desembre de 1985, el bateria Mick Avory Surrey, 15 de febrer de 1944, i el baix Dick Taylor Dartford, Kent, 28 de…
,
categorització de la música
Música
Totes les cultures estableixen fronteres conceptuals interiors dins del seu univers musical particular que delimiten els diferents àmbits musicals de rellevància sociocultural.
En principi, es tracta en gran part d’oposicions binàries, com ara música culta/popular, religiosa/profana, pròpia/aliena, etc, que, sotmeses a un continu procés de rearticulació i agrupament, configuren tota una sèrie de categoritzacions a partir de les quals s’entén l’univers musical en qüestió Òbviament, cada cultura estableix les seves pròpies categoritzacions i els dona més o menys importància segons el seu punt de vista particular Entre els shuar de l’Amazònia, per exemple, no existeix un terme que equivalgui a la significació tan general que té el concepte de música La categoria més…
Antonín Rejcha
Música
Compositor txec naturalitzat francès.
Vida Orfe de pare abans de tenir un any, visqué amb l’avi, i a onze anys fou adoptat pels seus oncles Josef Reicha, expert director, compositor i virtuós violoncellista, li feu de mentor i de professor Antonín aprengué a tocar el violí, el piano i, sobretot, la flauta Quan la família es traslladà a Bonn el 1785, entrà a la Hofkapelle, sota la direcció del seu oncle, la qual cosa li permeté ser a prop de L van Beethoven i CG Neefe, que també li feren classes de composició Començà a compondre peces per a instruments de vent i escriví una primera simfonia, avui perduda El 1789 ingressà a la…
música de Sant Petersburg
Música
Música desenvolupada a Sant Petersburg (Rússia).
La ciutat de Sant Petersburg fou creada per Pere I el 1703, com a port rus a la mar Bàltica Fou capital de Rússia del 1712 al 1918 Del 1914 al 1924 rebé el nom de Petrograd, i del 1924 al 1991, el de Leningrad El 1991 tornà al seu antic nom Pere I, que concebia la música com un instrument més del poder, donà impuls a l’activitat musical Durant el seu regnat nasqueren diverses bandes militars, i els conjunts de corda foren introduïts per amenitzar els balls de cort El 1713 el cor de la cort fou traslladat de Moscou a Sant Petersburg El 1729 es creà una orquestra a la cort i el 1736 hi tingué…
símbol i música
Música
La relació entre símbol i música pot ser llegida des d’una àmplia diversitat d’accepcions que permeten fer referència tant a les primeres manifestacions d’un pensament musical de caràcter simbòlic, com a la generació dels arquetips expressius de caràcter lingüístic, tímbric i formal que, en el decurs d’un procés de culturalització, han esdevingut codis de formes significants de projecció extramusical.
L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…
color i música
Música
L’ús de la llum en l’àmbit de la música, és a dir, la reunió de les dues esferes de la percepció, la visual i la sonora, és un fenomen que ha preocupat pensadors de tots els temps, des d’Aristòtil fins a escriptors com E. T. A. Hoffmann, passant per la Teoria dels colors de Goethe o els estudis de J. Kepler, que associava els colors als intervals, o d’I. Newton i el seu Tractat d’òptica.
En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…