Resultats de la cerca

Quan tenia quatre anys es traslladà amb la seva família a Stuttgart i el 1903 ingressà a l’Eberhard-Ludwig-Gymnasium Després de la mort del seu pare, ell i la seva mare s’installaren a Munic Allí estudià filosofia, psicologia i musicologia a la universitat i es doctorà en aquestes disciplines el 1917 A partir del 1920 fou professor de psicologia a la Universitat de Munic i el 1925 començà a colleccionar i enregistrar antigues cançons populars bavareses per encàrrec de l’Acadèmia Alemanya Posteriorment esdevingué director del departament de música folklòrica de l’Institut Estatal per a la…

Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i que menys…

Estudià successivament a Cristiania, Leipzig i Berlín, ciutat aquesta darrera on fou deixeble del violinista hongarès Joseph Joachim Més tard, fou alumne de composició de Jules Massenet a París, on formà part del grup d’artistes escandinaus residents en aquesta ciutat, com JA Strindberg o E Munch Durant aquest mateix període, feu amistat amb el compositor anglès Frederick Delius El 1897 fou nomenat director del Teatre Central de Cristiania, càrrec que només ocupà durant un any El 1898, juntament amb Delius, viatjà a Anglaterra, on al capdavant d’una orquestra oferí el primer concert de música…

Vida Nasqué en el si d’una família culta i acomodada, fet que li permeté rebre una formació molt sòlida en arts liberals i estudiar els autors grecs El 510 esdevingué cònsol i el 522 es convertí en conseller de l’emperador Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat i executat Entre els seus nombrosos escrits, que inclouen obres didàctiques, tractats de lògica i de teologia, destaca De consolatione philosophiae Com a bon continuador de la tradició grega, Boeci s’ocupà també de les arts liberals que anomenà el quadrivium l’aritmètica, la música, la geometria i l’…

Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La salmòdia del…

Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix…

El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part…

Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…

Música culta Vegeu Espanya Música popular La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos , pascuas o aguilanderas Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat Quan les estrofes d’…

Música culta Vegeu Espanya Música popular El repertori musical i coreogràfic tradicional d’aquesta zona de la Península Ibèrica és força variat i presenta algunes característiques formals dignes d’interès Des del punt de vista de l’organització tonal, s’hi troben amb molta freqüència escales modals, entre les quals el mode de mi hi és profusament representat Des del punt de vista rítmic són dignes d’esment els ritmes aksak ritme aksak i les manifestacions de polirítmia que apareixen en algunes danses I pel que fa a la cançó, com és el cas d’altres regions septentrionals espanyoles, a les…