Resultats de la cerca

La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928

En temporada estable, hi actuaren músics com Johnny Griffin, Buddy Tate, Pony Poindexter, Lou Bennett, Tete Montoliu, Ben Webster, Josep M Farràs i molts altres Situat en un soterrani i amb una capacitat molt limitada, el local, d’excellents condicions acústiques per a la producció de jazz , fou un dels més importants dels Països Catalans El 1982, emprant altres espais, Jazz Terrassa començà a organitzar el Festival de Jazz, que se celebrà anualment de manera ininterrompuda i aviat es consolidà entre els més prestigiosos de l’Estat espanyol La Jazz Cava fou clausurada el 1985 per problemes…

És un projecte sense ànim de lucre, amb la finalitat de servir els resultats de la investigació a la comunitat científica internacional Actualment, la redacció central es troba a Frankfurt, des d’on es coordinen els treballs autònoms de més de trenta països associats Afavorit per la Societat Internacional de Musicologia SIM i l’Associació Internacional de Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació Musical AIBM, els seus treballs es divideixen en tres sèries Sèrie A amb els subapartats A/I -Impresos musicals fins el 1800- i A/II -Manuscrits musicals 1600-1850-, Sèrie B miscellànies i…

Des del 1988 és la primera orquestra de l’Estat espanyol que funciona com una societat anònima laboral, per la qual cosa els seus músics en són alhora propietaris i accionistes Al llarg de la seva trajectòria, ha consolidat el seu prestigi gràcies a la combinació de programes populars, que obren la música a nous públics, amb altres de gran complexitat, que requereixen una gran experiència artística Els seus directors han estat Albert Argudo 1988-92, Jordi Mora 1993-97, Salvador Brotons 1997-2002, Edmon Colomer 2002-06, David Giménez Carreras 2006-09 —que fou designat director emèrit—, Rubén…

Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…

El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…

Seu del bisbat a partir del segle IV, el 1536 acceptà la Reforma calvinista L’adopció de la nova litúrgia implicà canvis en la pràctica musical, particularment per la major importància que la nova litúrgia donà al cant dels salms, cants que s’ensenyaven a l’escola perquè tothom pogués cantar-los A més, Calví optà per la prohibició de l’ús de tota mena d’instruments musicals, inclòs l’orgue El 1562 aparegué la traducció francesa del saltiri Les Pseaumes mis en Rime françois par Clément Marot et Théodore de Bèze , més conegut com a Psautier huguenot Entre els compositors que musicaren aquesta…

Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…

La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896

Fundada el 1255, la ciutat s’esmenta ja en documents del 1298 per les activitats musicals de l’església de Sant Nicolau i de la cort, que creà la seva capella musical el 1526 El creixement de la població durant el segle XVIII coincidí amb un increment de la vida musical i el començament de les representacions teatrals el 1724 Trenta anys més tard s’obrí el teatre de Drottningholm i el 1770 s’inaugurà l’Òpera Reial, on el 1773 s’estrenà la primera òpera sueca, Thetis och Pelée 'Tetis i Peleu' El 1782 s’inaugurà el Nou Teatre Suec, i el 1784 el Munkbroteater, dedicat a concerts de cambra, obrí…