Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro, Iago…

Mentre exercia el cant com a afeccionat, estudià agronomia a Illinois Aconsellat per W Damrosch, es traslladà a França, on estudià al Conservatori Americà de Fontainebleau Posteriorment amplià la seva formació amb J Reszé, i el 1925 debutà a Niça en el paper titular de Don Giovanni , de Mozart Després de cantar en diversos teatres d’òpera del sud de França, debutà a l’Òpera de París el 1929 fent de Valentin Faust , i ben aviat feu cèlebre la seva interpretació de Iago a l' Otello verdià Estrenà òperes d’A Magnard i D Milhaud, entre altres autors Empresonat el 1940 pels nazis,…

És una varietat de la veu de baríton molt poc freqüent i, per aquesta mateixa raó, molt preuada Les veus anomenades heroiques són, en general, veus grans i robustes, capaces de competir amb orquestres de grans dimensions, amb una resistència poc corrent i de timbre molt brillant Malgrat ser un terme bàsicament adscrit al repertori wagnerià, en papers com Wotan a la Tetralogia , Hans Sachs a Die Meistersinger von Nüremberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' i Telramund a Lohengrin , té una equivalència prou directa amb el terme baríton dramàtic, utilitzat en el repertori d’òpera italiana, en…

Estudià al Conservatori de Marsella i al de París amb Vauthrot i Duvernoy Debutà el 1867 a la seva ciutat natal cantant Guillem Tell Obtingué els primers grans èxits a l’Òpera de París l’any 1868, amb obres de G Meyerbeer i G Donizetti, però, davant la competència de JB Faure, preferí traslladar-se a Itàlia, on el 1870 cantà en l’estrena a la Scala d' Il Guarany , de C Gomes El 1881 protagonitzà l’estrena de la versió revisada de Simon Boccanegra a la Scala A partir de llavors s’especialitzà en el repertori verdià, i fou escollit pel compositor per a interpretar el paper de Iago…

Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca…

Estudià dret, carrera que compaginà amb els estudis de cant amb G Crimi Després del seu debut a Gubbio Úmbria com a Rodolfo La sonnambula , el 1936, guanyà diversos concursos a Milà i Viena Posteriorment cantà La Traviata a Roma 1937 i un any després actuà en la primera representació italiana de Wozzeck , d’A Berg, a l’Òpera de la mateixa ciutat El 1942 debutà a la Scala de Milà com a Belcore L’elisir d’amore , i hi tornà de manera ininterrompuda en temporades successives Posteriorment cantà a Salzburg, Chicago, San Francisco i Londres, ciutat aquesta darrera on sobresortí amb els papers de…

Estudià cant amb L Mosley, mentre treballava com a empleat de banca El 1952 entrà al cor del Sadler’s Wells Theatre, teatre del qual es convertí en primer baríton un any després Després d’haver guanyat el primer premi en el Concurs Internacional de Cant de Sofia 1961, debutà al Covent Garden de Londres, on centrà gran part de la seva carrera, compaginada amb actuacions arreu del món Es destacà principalment en els grans papers de baríton de l’òpera italiana G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo Actuà en diverses produccions cinematogràfiques d’òpera, i es destacà especialment com a Iago en la…

De pare francès i mare italiana, començà a estudiar cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a França Quan abandonà aquest país es traslladà amb la seva família a Ciutat de Mèxic, on debutà l’any 1931 en el paper d’Alphonse La favorita El 1938 cantà, també a Ciutat de Mèxic, la part de Luna d' Il Trovatore i seguí com a baríton amb diverses òperes de G Verdi, G Puccini i G Donizetti A partir del 1943 començà a interpretar papers de tenor Fou considerat un dels millors intèrprets de les òperes de Verdi, i en especial del paper d’Otello, que arribà a enregistrar amb…

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…