Resultats de la cerca

Fou incorporada pel flamenc dins l’anomenat gènere chico Com la granaína , la malaguenya, la cartagenera o d’altres, es tracta d’un tipus dins el flamenc que utilitza la base harmònica del fandango folklòric andalús Com tots ells, pertany al grup de fandangos que en aflamencar-se es realitzen amb ritme lliure, enfront dels que desenvolupen un acompanyament amb un ritme fix els fandangos de Huelva, d’Almeria, granadinos , verdiales , etc

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra…

A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la textura…

La seva formació instrumental fou adoptada pels exèrcits europeus i, més tard, incorporada a l’orquestra Fora de l’àmbit militar, també s’anomenà així la música que n’imità les característiques principals En l’exèrcit turc, la música tingué una gran importància entre els geníssers soldats de les tropes d’elit, que l’empraren en tota mena d’accions i actes batalles, expedicions, esdeveniments formals, etc El conjunt instrumental que la caracteritza -anomenat mehter entre els turcs i banda turca entre els europeus- era format per xeremies, pifres, trompetes i una característica…

Es tracta d’un cos de música religiosa a cappella de l’Amèrica del Nord rural, que té un particular sistema d’escriptura mixt, en el qual es combina l’escriptura tradicional amb uns signes especials la forma del cap de les notes que orienten el cantaire sobre les síllabes de solmització que ha d’utilitzar Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En un primer moment es basava en una solmització de quatre noms fa, sol, la, mi fasola que posteriorment es desenvolupà en un sistema de set notes do, re, mi, fa, sol, la, si o ti ex 1 Aquesta notació s’ideà per a ajudar els cantaires a llegir les notes…

Té l’origen en una villa romana i és esmentada per primera vegada en un document de l’any 927 Gairebé un segle després, el 1025, es consagrà l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb la presència del comte Gausfred II de Rosselló Més tard l’església fou ampliada 1324, i esdevingué catedral a partir del 1602 El 1172, Perpinyà passà a les mans d’Alfons I de Catalunya i Aragó, i a la mort de Jaume I fou la capital del Regne de Mallorca 1276 i, com a tal, visqué el seu període de màxima esplendor política, econòmica i artística El 1344, Pere el Cerimoniós assetjà i ocupà la ciutat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula El cos de l’instrument té forma rectangular, semblant a la d’un piano de taula de mides més petites El cordam es tensa parallelament a la taula harmònica, situada a la part superior de la caixa de ressonància El mecanisme de producció del so permet el contacte indirecte entre el dit de l’intèrpret i la corda en polsar una tecla, la tangent de metall que aquesta porta incorporada a l’extrem colpeja o prem les cordes La intensitat del so és proporcional a la velocitat de l’impacte de la tangent, velocitat que pot…

El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades sovint…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…

Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…