Resultats de la cerca

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…

Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max Roach , 1954…

Els seus integrants foren els aleshores joves compositors Peter Maxwell Davies , Harrison Birtwistle i Alexander Goehr , juntament amb el pianista John Ogdon , tots ells alumnes del Royal Manchester College of Music Encara que el grup deixà d’existir com a tal relativament aviat, fou d’una gran importància per a poder donar sortida a les inquietuds dels seus membres

El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o…

A banda de la tasca de Marriner, els violinistes Iona Brown i Kenneth Sillito s’han alternat en la direcció El conjunt, que des de la seva formació ha conegut un clamorós èxit arreu del món, tant amb motiu de les seves gires internacionals com dels seus enregistraments fonogràfics, manté la seu a la capital anglesa El seu repertori combina obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies Ha arribat a estrenar partitures expressament compostes per a la formació i d’autors bàsicament britànics com Walton, Bennett o Maxwell Davies La seva especialitat ha estat sempre Mozart…

Estudià a la Universitat de Birmingham, on interessà particularment per la música del segle XVII Fou professor del Markham College de Lima, on tingué oportunitat de conèixer instruments folklòrics sud-americans Completà la seva formació al Pembroke College de Cambridge Des del 1969 fou professor de flauta de bec de la Royal Academy of Music Dos anys abans havia fundat l’Early Music Consort of Players amb J Bowman, O Brookes i Ch Hogwood Aquest grup tingué gran ressonància a la Gran Bretanya interpretant música medieval i renaixentista amb criteris històrics, i la seva influència fou…

Estudià a la Universidade Federal da Bahia amb els germans Widmer i Jamary Oliveira, i en diversos cursos d’estiu amb P Maxwell Davies, G Becker i I Grünauer Des del 1972 formà part del Grup de Compositors de Bahia Parallelament exercí com a docent de l’Escola de Música de la universitat local Actualment és cap del departament de composició i professor de teoria, composició, orquestració i estructures musicals a l’Escola de Música de la Universidade Federal da Bahia Ha participat en diversos festivals i ha guanyat importants premis fora del país, com per exemple a Atenes i a…

Es formà a la Royal Academy of Music, on es diplomà l’any 1959 amb l’obtenció del premi Dove Ingressà de seguida a l’Orquestra Simfònica de Londres, de la qual formà part fins el 1966 Ben aviat dirigí la seva carrera cap a la interpretació de música amb criteris històrics i també a la música contemporània Fou membre fundador dels Pierrot Players, coneguts més tard com a Fires of London, amb els quals estrenà obres de compositors anglesos contemporanis com Peter Maxwell Davies El 1971 fundà el seu propi grup, Matrix, i estrenà obres de P Boulez, E Blake, H Birtwistle i A Goehr Des…

Estudià al Royal College of Music del 1961 al 1965, on tingué com a mestres Anthony Hopkins piano, Peter Racine Fricker i John White composició Després estudià amb K Stockhausen a Colònia entre el 1965 i el 1966 Com a pianista, s’especialitzà en música comtemporània, camp en el qual obtingué un gran reconeixement Fou el primer compositor resident a Cambridge 1967 Les seves primeres obres combinen elements del renaixament musical anglès amb el serialisme a l’estil de Peter Maxwell Davies, com és palès en la Missa brevis , per a setze veus 1966-67 Més tard, la influència de…

Es formà al Royal Manchester College of Music i a la Universitat de Manchester Fou membre de l’orquestra de la Royal Opera House en 1958-63 i, posteriorment, de la Royal Philharmonic Orchestra 1963-69 i de la London Sinfonietta 1968-71 Des del 1970 compagina la seva activitat concertística amb la direcció d’orquestra i, entre moltes altres agrupacions, ha dirigit la London Sinfonietta, amb la qual feu una gira pel Japó, i l’Orquestra Filharmònica d’Estocolm El 1978 dirigí l’estrena de Le grand macabre , de G Ligeti, a la capital sueca Del 1985 al 1988 fou director principal convidat de l’…