Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
melodrama
Música
Composició musical, o part de composició, de caràcter teatral, en la qual un o més actors declamen un text sobre una base musical que està pensada per a reforçar l’efecte de les paraules.
En alguns casos només hi ha un personatge i aleshores rep el nom de monodrama o dos duodrama El gènere fou moda al segle XVIII, arran de les primeres creacions d’aquest estil Pygmalion , 1775, de Jean-Jacques Rousseau Jirí Antonín Benda també en compongué, i es feu famós amb alguns dels seus duodrames El procediment tingué una forta volada els darrers anys del segle XVIII i els primers del segle XIX, i fou adoptat per diversos compositors com a recurs dramàtic en algunes escenes crucials d’òperes Zaide , de Mozart Fidelio , de Beethoven Der Freischütz , ’El caçador furtiu', d’A von Weber…
José María Ponce de León
Música
Compositor i director colombià.
Inicià els seus estudis musicals al seu país natal amb S Russi i JC Osorio El 1867 es traslladà a París per ampliar els seus coneixements al conservatori, on estudià amb Ch Gounod, A Thomas i P Chavet Allí compongué algunes obres, com l’òpera Las diez En retornar a Bogotà 1871, hom el nomenà director de la Banda de Bogotà, per a la qual escriví algunes peces El 1874 estrenà l’òpera Ester , i dos anys més tard, el melodrama líric El castillo misterioso Compongué també obres simfòniques, en les quals introduí elements de la música popular colombiana, com ara la Sinfonía sobre…
ranz des vaches
Música
Nom que reben les melodies originalment tocades pels pastors de les muntanyes de Suïssa amb trompes alpines per a reunir els ramats de vaques.
Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’expressió…
Dionyssios Lavrangas
Música
Compositor i director grec.
Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat Filharmònica…
Pedro Cifuentes
Música
Compositor i organista espanyol.
Serví com a organista de la capella reial de Madrid entre el 1734 i el 1745, any en què li fou conferit el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, tasca que exercí fins a la seva mort S’han conservat diverses composicions litúrgiques seves, especialment a la catedral de Santiago, entre les quals destaquen lamentacions de Setmana Santa i diversos motets per a vuit veus A la biblioteca del duc dhi ha una referència a una obra de Cifuentes que es representà al Coliseo de la Cruz el Melodrama armónica intitulada ’La fineza acreditada vence el poder del…
Tomás de Iriarte
Música
Escriptor canari.
Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde menos se espera…
Carlo Monza
Música
Organista i compositor italià.
Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu…
Vicenç Cuyàs i Borés
Música
Compositor català.
Cuyàs nasqué circumstancialment a Mallorca ja que els seus pares, barcelonins d’origen, es refugiaren a Palma durant la guerra del Francès De molt jove retornà a Barcelona, on inicià els estudis de medicina i dibuix A disset anys començà a estudiar cant, piano i composició amb Ramon Vilanova El 1837 presentà públicament un duo que despertà sorpresa i admiració El 23 de juliol de 1838 fou estrenada, al Teatre Principal de la Santa Creu, la seva òpera La fattucchiera Aquest melodrama fou molt ben acollit pel públic i pels crítics, especialment per P Piferrer, que publicà tres…
Jirí Antonín Benda
Música
Compositor bohemi, germà de František.
Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana Xindo…
Salvatore Cammarano
Música
Llibretista italià.
Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di Legnano , Luisa…