Resultats de la cerca

També s’aplica a les formacions musicals amb nou components Les combinacions d’instruments que poden integrar un nonet són diverses trio de corda, contrabaix i quintet de vent quartet de corda, contrabaix i quartet de vent formacions de vent i corda amb piano, etc L’obra més representativa del repertori de nonets -d’altra banda, no gaire extens- és l’opus 31 de L Spohr per a violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot Altres compositors del segle XIX que han escrit nonets són JG Rheinberger opus 139, Ch Standford opus 95, etc, i, del segle XX, A…

Estudià a Itàlia i el 1650 s’installà a Königsberg, on arribà a ser kantor 1661 i mestre de capella 1663 de la catedral Aquest darrer any, el príncep elector de Brandenburg el contractà com a mestre de capella de la cort, càrrec que mantingué fins el 1679 És autor d’obres sacres, cançons i altres peces per a celebracions i cerimònies diverses La seva composició més reeixida és una Passió segons sant Mateu 1672, per a cinc veus i conjunt instrumental de dos violins, quatre violes i baix continu Aquesta obra és representativa de les passions que componien, a la segona meitat del…

Estudià composició amb J Rídký al Conservatori de Praga 1939-46, i ben aviat s’interessà per la música cinematogràfica, en què desenvolupà procediments que després aplicà a altres gèneres Destacà també pels seus amples coneixements en teoria i història de la música, i en altres camps com el folklore i les ciències Motivat pel jazz i la música contemporània, és autor de diversos textos de recerca i crítica La percussió en l’orquestra contemporània , 1947 El paper de l’orquestració , 1948, i essencialment Elements de les noves tècniques de composició en la música del passat, l’…

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de diferents…

L’oïda humana no és igualment sensible a totes les freqüències Per aquest motiu, dos sons de la mateixa intensitat però de freqüències diferents poden donar una sensació de sonoritat diferent Això fa que la relació existent entre intensitat i sonoritat com més alta és la intensitat més alta és la sensació sonora, mantenint-se la freqüència constant no sigui una simple proporcionalitat Per tal d’establir un patró de mesura de la sonoritat, es compara la percepció d’un so amb el d’un to pur de referència de freqüència igual a 1 000 Hz La intensitat de la referència es varia fins…

Després d’estudiar al Conservatori de Nàpols, es traslladà a Gènova 1807, on es dedicà a l’ensenyament i començà la seva carrera com a operista L’èxit que aconseguí durant els tres anys següents el portà a deixar aquesta ciutat per tal de supervisar les estrenes de les seves òperes en diverses ciutats italianes El 1824 fou nomenat director dels teatres reials de Nàpols i un any més tard començà a ensenyar al conservatori napolità El 1833 es traslladà a Palerm, on dirigí el Teatro Carolino, i al final del 1852 fou nomenat mestre de capella de San Pietro a Roma, càrrec que pogué ocupar només…

S’establí a Roma vers el 1574, i entre el 1605 i el 1608 treballà al servei del cardenal Odoardo Farnese També actuà com a organista de Santa Maria Maggiore Més tard entrà al servei de la família Ludovisi i ocupà càrrecs de responsabilitat -com ara el de protonotari apostòlic i camarlenc- quan un membre d’aquesta família, el cardenal Alessandro Ludovisi, fou promogut al papat amb el nom de Gregori XV, l’any 1621 Escriví algunes obres en el llavors incipient estil dramàtic, utilitzant els recursos de la monodia acompanyada, i també escriví composicions per a veus i instruments Carro di fedeltà…

Estudià teoria musical i piano a l’Acadèmia de Música de Viena i musicologia a la universitat El 1911 protagonitzà a Viena l’estrena absoluta de les peces per a piano, opus 11, d’Arnold Schönberg També fou un dels iniciadors del Festival de Salzburg i de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El gros de la seva producció artística són els escrits sobre estètica, teoria i forma musical Del 1930 al 1938 exercí com a redactor del diari vienès "Das Echo" i, alguns anys més tard, un cop emigrat als Estats Units, fou un dels editors del "Musical Digest" La seva obra més…

D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La…

Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry Robert ~1645-1719, el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la collegiata de Saint-Quentin a París 1697-1705 Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII Els seu fills Jean Baptiste 1678-1746 i Louis-Alexandre 1684-1760 també foren orgueners François-Henry 1728…