Resultats de la cerca

Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per a…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, F Salgado, i els continuà al Conservatori Nacional de Música de Quito El 1913 s’inicià en l’estudi de la composició amb el seu progenitor, i el 1934 debutà com a professor en aquella institució Poc després compongué per primera vegada música dodecafònica Sanjuanito futurista, Microdanza para piano 1944 Fou director del Grupo de Cámara Voz Andes, del conjunt simfònic de la Casa de la Cultura Ecuatoriana i de l’orquestra i el cor del conservatori, a més de director d’aquest centre Crític musical en el diari "El Comercio" i en la revista espanyola "…

Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el…

Estudià piano a Madrid amb Julia Parody Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I Albéniz, M de Falla i E Granados Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat concertística des de llavors El…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…

Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Amèrica…

Fill del compositor Eduard López-Chávarri i la soprano Carmen Andújar Sotos , es formà musicalment al Conservatori de València, i amplià estudis de piano amb L Querol Parallelament estudià periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Des de la dècada dels anys seixanta es dedicà a la crítica i la docència, els dos pilars de la seva carrera Després de passar per alguns instituts de batxillerat, ensenyà a l’Institut Musical Giner de València, i fou professor d’estètica i història de la música al conservatori de la capital valenciana Com a crític, escriví en Las Provincias , Ritmo ,…

Vida Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical Catalana", "…

L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…

L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori La seva consolidació es…