Resultats de la cerca

Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les…

Nebot de F Bertoni, del qual també fou alumne, treballà com a mestre de clavicèmbal a Venècia El 1772 es tornà cec i li fou atorgat el càrrec d’organista a l’església de Santa Giustina a Pàdua, que mantingué fins al seu trasllat a Brescia, el 1880 En aquesta ciutat no tingué un ofici fix i determinat, i dugué a terme activitats ben diverses Esporàdicament continuà l’activitat d’organista i impartí classes d’orgue, i entre els seus alumnes tingué A Calegari Turrini és autor d’un gran nombre de sonates per a clavicèmbal, les quals s’allunyen dels models freqüents a la seva època i semblen…

Inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb C Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat La influència de F Mompou, considerat per Comelles com a pare…

En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals…

El 1786 s’incorporà com a tenor principal a la companyia dirigida per E Schikaneder, amb la qual s’installà a Viena a partir del 1789 La seva veu, que fou molt lloada per L Mozart, donà vida al personatge de Tamino en l’estrena de La flauta màgica La relació de Schack amb WA Mozart no fou tan sols professional, i, juntament amb alguns membres de l’esmentada companyia operística, formà part del cercle d’amistats que acompanyaren el músic salzburguès en la darrera etapa de la seva vida Compongué més d’una vintena de singspiele , entre els quals cal destacar Der dumme Gärtner aus dem Gebürge…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb entrada lliure en…

Vida Membre de la petita noblesa, rebé la protecció de Geoffroi II, comte de Bretanya, de la seva cunyada Maria de França, comtessa de Brie i de Xampanya, de Lluís, comte de Bloie, i de Thibaut I, comte de Bar Se li atribueixen seixanta-nou cançons, de cinquanta-set de les quals es conserva la música d’algunes hi ha diverses versions Les nombroses referències a les seves cançons en la literatura de l’època i les imitacions que se’n van fer, parlen per elles mateixes de la seva popularitat La fama li vingué més pel seu respecte de les convencions de l’època que no pas per l’originalitat de la…

Vida Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb J Gibert, J Zamacois i J Massià, més tard es traslladà a París on estudià amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers amb P Gevers Destacat pianista, s’especialitzà en música de cambra i formà duo amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Creador bàsicament d’obra per a piano, cal destacar la sèrie dels Preludis místics 1972-98, i el ballet per a piano Joc de cadires , estrenat el 1980 dins el Festival de Música de Barcelona Dins la seva producció per a orquestra hom pot destacar el Concert per a piano i…

Representació dels 16 primers harmònics de la sèrie completa en notació musical les notes negres són aproximades © Fototecacat/ Jesús Alises Es parla de sèrie completa quan conté tots els múltiples la fonamental f, el seu doble 2f, el seu triple 3f Els sons complexos que són estrictament periòdics física del  so tenen un espectre format per harmònics també anomenats sons concomitants, encara que no formin necessàriament una sèrie completa Així, per exemple, quan el so prové d’un instrument de vent de perfil intern bàsicament cilíndric -com el clarinet-, el seu espectre és una sèrie…

L’adjectiu eclèctic sovint s’aplica a l’estil d’un compositor o al d’una obra concreta amb intenció pejorativa El fet que les influències diverses observades en el llenguatge d’una obra s’integrin de forma coherent o no cas aquest darrer en què més clarament s’hauria de parlar d’eclecticisme depèn en molt bona part d’una interpretació subjectiva Per exemple, la coexistència d’elements tonals i atonals en una obra com el Concert per a violí i orquestra ’A la memòria d’un àngel' , d’Alban Berg, podria considerar-se una manifestació d’eclecticisme, en una visió de la peça poc afí amb les…