Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
conclusivitat/suspensivitat
Música
Capacitat de la música per a produir una sensació d’acabament o, al contrari, d’incompleció.
Tradicionalment, els efectes de conclusivitat/suspensivitat estan associats a les cadències cadència 1 Aquestes s’identifiquen, de manera convencional, amb una determinada successió d’acords, com, per exemple, V-I en el cas de la cadència autèntica Ara bé, moltes obres comencen amb aquesta successió i, no obstant això, no transmeten una sensació conclusiva ex 1 La successió mencionada assoleix l’estatut de cadència només quan és acompanyada d’altres fenòmens de tipus formal, melòdic i mètric Exemple 1 - GF Händel Rodelinda , obertura © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen de conclusivitat/…
Ana Belén
Música
Nom amb què és coneguda la cantant i actriu espanyola Maria del Pilar Cuesta.
S’inicià en el cinema espanyol com a nena prodigi -a catorze anys va actuar al film Zampo y yo -, i posteriorment començà una carrera cinematogràfica, teatral i musical sòlida i reconeguda El 1972 es casà amb el cantautor Víctor Manuel i, el 1983, començaren a interpretar junts cançons com La muralla i La puerta de Alcalá En solitari feu populars les peces Oh que será i Sólo le pido a Dios Els anys noranta, juntament amb Víctor Manuel, Miguel Ríos i Joan Manuel Serrat, feu unes gires molt aclamades Ha estat distingida amb el títol de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres i ha rebut…
Adriano Lualdi
Música
Compositor, director d’orquestra i crític italià.
Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge…
poliacord
Música
Harmonia que es pot analitzar com una superposició de dos o més acords.
Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues fonamentals El…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus…
Córdoba
Música
Família d’orgueners de Saragossa.
Actius entre el 1503 i el 1609, aquest llinatge de músics artesans construí més de trenta orgues nous i en restaurà molts altres La majoria ja tenien tres o quatre diferències, un flautat, una octava, unes quinzenes i un gran ple progressiu des dels baixos Tots sense partir No són grans instruments, com els orgues catalans de la mateixa època, però ja introdueixen el que més endavant serà l’orgue del Renaixement Les seves obres no han arribat als nostres dies, però els seus contractes han aportat una documentació molt valuosa per a la història de l’organologia europea Els seus…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…
Giulio Zorzisto Luigi Strozzi
Música
Llibretista, poeta i dramaturg italià.
Era fill adoptiu d’una potentada família veneciana amb destacats representants en les arts i les lletres Estudià dret i, després d’intentar fer carrera en la jurisprudència romana, retornà a Venècia cap al 1620 i hi dugué a terme una intensa activitat cultural Fundà l’Accademia degli Unisoni, dedicada a la música A banda de les seves cròniques sobre la vida i els personatges musicals de la ciutat, entre les quals sobresurt una semblança de la soprano Anna Renzi 1644, la seva producció de llibrets d’òpera La finta pazza Licori , Proserpina rapita , Delia, o sia La Sera sposa del…
comèdia madrigal
Música
Mot emprat modernament per a descriure una variant molt desenvolupada del gènere madrigalesc sorgida a Itàlia al final del segle XVI.
En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització musical dels…