Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
catàleg temàtic
Música
Llista descriptiva d’un conjunt d’obres musicals que incorpora l’íncipit entre els seus camps.
Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’…
vorimitation
Música
Anticipació d’un element temàtic (com ara el versicle d’un coral) per part d’una secció imitativa basada en aquest element.
El terme alemany es pot traduir per ’preimitació’ Aquesta preimitació, característica dels preludis corals per a orgue i que es pot fer servir per a introduir cada versicle Jesu Christus unser Heiland , ’Jesucrist el nostre salvador’, BWV 665, de JS Bach, pot presentar de manera estricta el versicle corresponent o pot ser una imitació lliure, amb valors disminuïts i, eventualment, aplicant altres artificis contrapuntístics com ara el moviment contrari La introducció de l’element temàtic en valors més llargs després de la vorimitation , que es produeix en una veu extrema que…
bitematisme
Música
Presència, dins d’un mateix moviment, de dues entitats temàtiques diferenciades.
Tradicionalment s’ha aplicat aquest terme a la forma sonata , que, per regla general, consta d’un tema o grup temàtic principal, en el to de la tònica, i d’un tema o grup temàtic secundari, que pot contrastar amb el primer i que es presenta en un altre to, habitualment el de la dominant
tematització
Música
Concepte que s’aplica a aquells elements musicals d’una composició que l’oient percep com a destacats pel seu perfil detallat i, sobretot, pel tractament que reben al llarg de l’obra (especialment repeticions i variacions).
Es tracta dels mateixos procediments que fan que una melodia es converteixi en tema però aplicats a qualsevol element musical, com un motiu rítmic o melòdic, un detall tímbric, etc Tot i que el substantiu tematització i l’adjectiu temàtic derivin de tema, no s’ha de deduir que tot el que és temàtic és un tema i, encara que sembli un contrasentit, cal tenir en compte que una obra atemàtica tematisme/atematisme té, o pot tenir, molts elements temàtics
monotematisme
Música
Pràctica que basa una obra en un únic tema.
El terme s’utilitza principalment en el context de la forma sonata i s’aplica a aquelles obres en què el grup secundari presenta el mateix tema o una versió variada que iniciava el grup principal Aquesta pràctica, que s’identifica principalment amb J Haydn Simfonia ’Londres' , núm 104, I Allegro , tot i que també es pot trobar en altres autors WA Mozart, Trio en si , KV 502, I, no exclou que en el decurs del mateix grup secundari o bé en el grup conclusiu aparegui un nou material temàtic En aquest sentit, una sonata considerada monotemàtica no implica la presència exclusiva d’un…
assonatament
Música
Procés d’empelt de la forma sonata en altres formes.
L’hegemonia de la forma sonata durant el Classicisme tingué com a conseqüència l’aplicació d’algunes de les seves característiques més importants a altres formes com ara el rondó, el concert, l’ària o el minuet, les quals n’assimilaren principalment la modulació al to de la dominant o al relatiu major si el mode de la tonalitat principal és menor, l’exposició de material temàtic en aquest to tema o grup secundari, la prolongació de l’àrea de la dominant secció de desenvolupament i el restabliment de l’anterior material temàtic en el to de la tònica En el cas del…
tema
Música
Material musical que serveix de base per a una peça.
En consonància amb el seu caràcter fonamentador, la presència d’un tema implicarà la seva repetició i/o variació transformació temàtica al llarg de la peça Consegüentment, la funció temàtica d’una entitat musical és el resultat del tractament que rep Amb tot, el material musical susceptible d’esdevenir un tema acostuma a presentar un caràcter definit, amb trets caracteritzats i reconeixedors A la vegada, presenta un nivell de completesa suficient molts temes estan organitzats segons els models formals de la frase i fins i tot pot tenir autonomia formal com ara el tema d’un ’tema amb…
període
Música
Model formal compost per dues parts complementàries.
Habitualment les dues parts, anomenades antecedent i consegüent antecedent/consegüent , presenten un equilibri harmònic ja que la primera queda oberta sobre el V mentre que la segona conclou sobre el I, una simetria mètrica totes dues acostumen a tenir les mateixes dimensions i un parallelisme temàtic totes dues utilitzen el mateix material temàtic Quan es donen aquestes característiques es parla de període ’parallel’ o ’regular’ vegeu l’exemple 2 de frase Aquest model fou freqüent en les frases clàssiques de vuit compassos vegeu l’exemple anterior, tot i que també es pot trobar en unitats…
allegro
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Més en general, s’aplica aquest terme a qualsevol peça o moviment ràpid o moderadament ràpid -especialment de sonata, simfonia o concert-, tot i no portar l’indicatiu allegro Per als primers moviments de les sonates i simfonies, s’acostuma a usar el terme allegro de sonata forma sonata que assenyala una certa extensió i elaboració, i una manera determinada d’ordenar i tractar el material temàtic
estil brillant
Música
Tòpic estilístic del Classicisme que consisteix en passatges basats en diverses fórmules d’arpegis i escales de gran virtuosisme i espectacularitat.
És freqüent trobar exemples d’estil brillant tant en la música per a instrument sol com en música de cambra o orquestral, i en les parts de caràcter menys temàtic, com ara en les transicions i les codes, o les cadenze dels concerts Es pot considerar com a precursor de l’estil brillant l’escriptura dels passatges d’autors del Barroc italià A Vivaldi, A Corelli, etc basats en les repeticions i progressions
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina