Resultats de la cerca

Fou fundada a Viena el 1901 pel banquer Josef Simon -cunyat de Johann Strauss- i els editors Bernhard Herzmansky, Adolf Robitschek i Josef Weinberger, en un moment en què l’edició musical a Àustria estava dominada per editorials estrangeres Les primeres edicions foren de música clàssica, com ara les sonates per a piano de Joseph Haydn, de WA Mozart i de L van Beethoven Cap al final del 1901 Universal Edition havia editat més de 500 volums, entre els quals la revisió que C Czerny feu d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Aviat es convertí en una de les editorials musicals més…

Compaginà els seus estudis de dret i d’humanitats amb els de música El 1909 començà a treballar a l’editorial vienesa Universal Edition, a través de la qual conegué alguns dels compositors més eminents del moment, com ara A Schönberg, A Berg o B Bartók El 1936 la situació política l’obligà a abandonar Àustria S’installà a Londres i allí creà la sucursal londinenca d’Universal Edition Els anys de la Segona Guerra Mundial dugueren l’empresa a treballar sota el patrocini d’una editorial més gran, la Boosey & Hawkes Malgrat tot, fou un període fructífer en què fundà…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta…

Vida Estudià piano, harmonia i composició al Conservatori de Música de Madrid, estudis que compaginà amb la carrera de dret El 1919 creà la Biblioteca Musical Circulante de Madrid, amb la finalitat de realitzar un servei de préstec de llibres i instruments als estudiants de música que no tinguessin prou recursos econòmics, i també fou l’artífex del Museo Instrumental de Madrid Feu de crític musical en diferents diaris de la ciutat, com ara "La Época", "ABC", "Ya" i "El Debate" Com a compositor escriví música per a piano, actes sacramentals i unes obres escèniques que ell anomenà retablos , on…

Estudià a la seva ciutat natal amb Ramón Ayestarán, Martín Sánchez i Atilio Rapat Debutà a tretze anys i el 1957 es presentà a Europa Estrenà a l’Uruguai el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo Interpretà peces del repertori guitarrístic universal, des d’autors anònims renaixentistes fins a H Villa-Lobos El 1967 s’establí a París, on enregistrà diverses obres El 1987 es presentà a Girona, en el marc dels Concerts d’Estiu de l’esmentada ciutat Formà duet amb el seu deixeble Turibio Santos

La seva formació pianística s’inicià amb el mestre Joan B Pujol Amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué, ex aequo amb Ricard Viñes, el primer premi de piano Assolí una gran notorietat en els concerts que oferí durant l’Exposició Universal del 1888 Alternà els recitals com a solista amb la funció de l’acompanyament pianístic, tant a Catalunya com en diversos països europeus, sovint amb el seu fill, el violoncellista Josep Ricart i Matas Fou professora de piano del Conservatori Superior Municipal de Música

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També…

Monjo benedictí, el 1709 s’establí a Oviedo, on ensenyà a la universitat i esdevingué un representant destacat de la Illustració hispànica Escriví sobre una gran varietat de temes, sempre en castellà, que recopilà en les obres Teatro Crítico Universal 1725-40 i Cartas eruditas 1742-60 En l’assaig Música de los templos i en d’altres textos, defensà la idea, ja exposada per tractadistes anteriors, que la música expressa l’harmonia de l’Univers i tendí a identificar-la amb el sentiment religiós Desaprovà les influències italianes i les innovacions del seu temps cromatisme, danses,…

Hereu dels ensenyaments de l’organista Pasqual Pérez, unes fonts el situen el 1839 com a organista a la parròquia de Sant Tomàs, i des del 1846, també com a organista, a Sant Bartomeu És autor d’obres líriques, entre les quals cal esmentar les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855, i d’una òpera, Werther , de la qual no se sap si s’arribà a estrenar Publicà una collecció titulada Cantos populares valencianos , que el feu mereixedor d’un guardó a l’Exposició Universal de Viena del 1873 Compongué també música religiosa, com ara una Salve dedicada a la Mare de Déu…

Per la seva tradició, els gamelans més importants són els de Java i Bali, que usen els sistemes d’afinació anomenats slendro i pelog cadascun divideix l’octava en intervals diferents El gamelan ha influït en la música d’Occident, especialment a partir del segle XX, tant des del punt de vista tímbric com intervàllic C Debussy tingué ocasió d’escoltar-lo a l’Exposició Universal de París el 1889 i se’n troben influències en obres seves com La mer 1905 o Pagodes , per a piano 1903 Altres autors, com M Ravel, O Messiaen i C Orff, també han escrit obres influïdes pel gamelan