Resultats de la cerca

Hom desconeix exactament on era situada aquesta fortalesa La primera menció del castell i el lloc de Castellpagès és de l’any 1184, amb motiu de la concessió, feta pel rei Alfons I a Ramon de Cervera, del dret de prendre aigua a la sèquia que anava de Castellpagès a Gebut Segurament el terme de Castellpagès restà integrat a la casa templera de Corbins L’any 1212 els frares templers Ramon Berenguer d’Àger, preceptor de Gardeny i de Corbins, i Ramon Oller, procurador de la casa de Corbins, concediren una carta de població i franqueses amb l’objectiu de fundar una villa nova entre Zaguilar et…

El seu precedent fou l’Associació de Fabricants, Representants i Llogadors de Pellícules creada al final del 1913 i presidida per Andreu Cabot i Puig, que fou suspesa el 1914 Els socis Josep Muntañola i Piera, Giuseppe Miraglia i Baltasar Abadal redactaren un reglament en el qual la societat assegurava estar destinada a vetllar pels interessos generals de la cinematografia i pels socis que la formaven La Mútua es comprometia a negociar amb els poders públics, sense interferir en l’organització del negoci de cadascun dels socis Podien formar part de la institució tots els representants,…

Sorgí a partir d’un grup que s’escindí de l’AFC i d’altres del CEC que s’hi afegiren El collectiu, que defensava un cinema més crític o compromès que el dels amateurs del moment, tingué una primera junta directiva formada pels cineastes amateurs Conrad Torras president, Tomàs Mallol i J J Reventós vicepresidents, Gabriel Pérez Rius president el 1970, Joan Altés, Jaume Alberich, Climent Jové vicepresident el 1971, Enric Sabaté, Josep López Fornas vicepresident el 1977, Rossend Conesa i J J Sánchez Umbría vicepresident el 1962, als quals aviat s’afegiren Josep del Castillo i Jesús Borràs Les…

A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’Espectacles…

Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a Bilbao el 1956 La secció Nord-est…

Situació Detall del mur sud de la capçalera, amb una finestra de doble esqueixada ECSA-X Goñi Les ruïnes d’aquesta antiga església parroquial són al nucli antic de Vilanova de la Barca, poble situat al nord-est de Lleida, al marge esquerre del riu Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG108178 Per a anar a Vilanova de la Barca des de Lleida cal prendre la carretera C-1313 de Lleida a Balaguer CPO-XEC Història El poble de Vilanova de la Barca, dit també Vilanova de Castellpagès fins al segle XVIII, sembla que substituí el castell i nucli de Castello Pages La primera menció d’aquest indret és de l’…

Situació Aspecte parcial de la necròpoli, composta bàsicament per tombes de lloses P Cots Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal allargat a la vora dreta del canal de Seròs, a l’alçada del seu quilòmetre 13, més exactament entre les fites 13, 3 i 13, 4 Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962032 Es pot accedir al jaciment des del poble de Sudanell, que és a 1 km, per la carretera de Sudanell a Torres de Segre Necròpoli Aquesta necròpoli fou excavada amb caràcter d’urgència entre la primera setmana de gener i el 21 de febrer de 1989 La intervenció fou motivada pel descobriment fet per un grup…

Situació Enorme roca sorrenca que corona el despoblat, sobre el qual s’aixequen les minses restes del castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell i el vilatge de Maldanell són al cim d’una destacada elevació de les serres que limiten pel S el barranc de Maldanell, poc abans de la desembocadura d’aquest al Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 A l’altura de les primeres cases del poble de Maldà, venint de Belianes, cal agafar a mà dreta una pista de terra d’uns 2 km que porta al despoblat de Maldanell El lloc és fàcilment localitzable per l’existència, al cim del turó, de la moderna…

Situació L’església parroquial de la Mare de Déu de la Purificació o de la Candelera es troba dins el petit nucli d’Olp, poble situat a l’extrem septentrional del municipi Mapa 33-10214 Situació 31TCG451996 Per a anar-hi, cal agafar la carretera comarcal 147 i, a pocs quilòmetres de Sort en direcció a Llessui, hi ha un desviament a mà esquerra que porta directament al poble d’Olp MLIR Història El lloc d’Olp és documentat amb tota seguretat des dels anys 981-985 No hi ha notícies d’època medieval de l’església parroquial d’Olp, que existia l’any 1391, dins del deganat de Senterada, quan el seu…

Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…