Resultats de la cerca

Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…

El terme d’Alsamora apareix documentat per primera vegada el 1038 De la seva església parroquial sols ha arribat fins avui la notícia que ens aporta el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, en el qual consta el capellà d’ Alçamora amb la quantitat de dotze sous, dins del deganat de Tremp

Segons J Corbatera i Roca, historiador de Pujalt, el 1924, en obrir-se la carretera actual que porta a Cervera es van malmetre les ruïnes existents d’una antiga església de Sant Pere situada a l’indret conegut encara com la Tosquella Per a aquest historiador es tractava d’un antic monestir a cura de donats, però no n’aporta proves documentals

La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de Bosquerons, la qual el 1317 arrendà a Arnau de Vilar la fortalesa i…

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan…

Trobem documentat aquest temple per primera vegada en la professió a la canònica de Roda que féu l’any 1116 Campi de Mont, el qual aportà a Sant Vicenç de Roda l’heretat familiar consistent en la meitat de l’església de Sant Vicenç de Mont, amb els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions i altres drets que li pertanyien Més tard l’església del poble de Mont va canviar d’advocació i avui és dedicada a sant Joan Baptista JBP És un edifici, com Santa Maria d’Aler o Sant Joan de Morens, d’una sola nau capçada per un absis poligonal L’església està molt alterada per l’addició d’una…

Tot i que documentat tardanament —la primera referència és del 1361— sembla que el seu origen és anterior al 1300 El castell podria trobar-se en la mota situada a ponent del poble vers Millars Només unes excavacions arqueològiques, però, permetrien aclarir tal suposició Com Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall fou una possessió dels vescomtes de Castellnou Ambdós Sant Feliu continuaren pertanyent als vescomtes de Castellnou —sense perjudici dels drets diversos dels seus cosins, els vescomtes de Fenollet — fins a la mort, el 1321, del darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, deutor d’una…

El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual aportà un…

Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista La filla d’aquest, Elionor, l’aportà per matrimoni als Sentmenat, bé que alguns dels seus descendents continuaren…

Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys 1055 i 1056…