Resultats de la cerca

Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático…

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista "Arc voltaic Full de cinema" 1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder…

Prèviament aparegueren un parell d’anuaris 1913-14 i 1914-15, però el 1920 passà a ser mensual Dirigida per Rafael Garriga, era una versió en castellà d’una revista italiana molt prestigiosa pel seu contingut tècnic, amb una presència del camp cinematogràfic prou significativa En sortiren 172 números Hi collaboraren, entre d’altres, Tomás de Palacio, Rodolfo Namias, Felix Cinotti, Miguel Huertas, Antonio Revenga, Antoni Cànovas Kaulâk , Adolf Mas, Antoni Arissa, Manuel Vilaplana, Josep Mañàs, Miquel Canals i Lluís Rodés

Vida Llicenciat en dret, estudià magisteri i exercí el periodisme mentre escrivia obres de teatre i lletres de cançons Germà de l’actor Jesús Puche, treballà com a doblador als estudis Paramount de Joinville París El 1932 s’installà a Barcelona i s’introduí en la indústria cinematogràfica com a guionista i dialogista de Pasa el amor 1933, Adolf Trotz i Incertidumbre 1935, Isidre Socias i Joan Parellada El 1934 substituí Fèlix de Pomès al capdavant de la secció de doblatge dels estudis Trilla-La Riva, on imprimí un segell personal i unes maneres de fer professionals En plena…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama ARGUMENT El drama homònim 1895 d’Àngel Guimerà GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Manelic, Enric Guitart Sebastià, Maria Llorente Marta, Emília Baró Núria, Emília Matas, Miquel Sirvent ESTRENA Madrid, 31101916 Sinopsi En Sebastià, un propietari rural que té dificultats econòmiques, fa casar la noia que té recollida a casa seva i amb qui manté relacions, amb el pastor Manelic, per poder maridar-se, al seu torn, amb una rica pubilla i continuar veient la…

Vida El 1923 fundà amb Jacques Béranger i Émile Taponier l’Office Cinématographique, que edità els primers Ciné-Journal Suisse També creà la productora Film AAP 1928, que esdevingué Cinégram en associar-se amb Alfred Masset D’altra banda, fou el primer que revelà pellícula pancromàtica a Suïssa, alhora que es dedicà a comercialitzar i a installar aparells cinematogràfics Operador de la Creu Roja Internacional, el 1931 arribà a París, i amb el seu fill Adrien fotografiaren Sous les casques de cuir Albert de Courville, sobre un argument de Francisco Elías i produït per Camile Lemoine Tots…

En un principi funcionaren com a estudis de muntatge i de sonorització, inclòs el doblatge, que es feia pel sistema d’impressió Rivatón, inventat pels germans La Riva Foren els primers que implantaren aquesta especialitat a Barcelona El 1932 iniciaren els primers doblatges, sota la direcció de l’actor Fèlix de Pomés, que foren també els primers de l’Estat espanyol Debutaren amb un film d’animació i un western , seguits de l’alemany Rasputín Rasputin / Der Dämon der Frauen , 1932, Adolf Trotz i el curt de ficció El abogado tartamudo 1932 El 1934 morí A Trilla i les seves accions…

Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…

La introducció de la cervesa Miret i Tersa i Joan Petit Les primeres marques i les primeres ampolles de l’empresa Damme, en una fotografia de començament de segle XX La cervesa no és, evidentment, una beguda autòctona de Catalunya a l’origen A Catalunya es conegué a conseqüència d’importacions de França —Alsàcia—, Bèlgica, la Gran Bretanya i del que després serà Alemanya Els introductors eren persones procedents d’aquests països, que aportaran la tècnica de fabricació, primer artesanalment i després com a indústria El farmacèutic Ronquillo, autor d’un interessant Dicionario de Materia…