La introducció de la cervesa. Miret i Tersa i Joan Petit
Les primeres marques i les primeres ampolles de l’empresa Damme, en una fotografia de començament de segle XX.
La cervesa no és, evidentment, una beguda autòctona de Catalunya a l’origen. A Catalunya es conegué a conseqüència d’importacions de França —Alsàcia—, Bèlgica, la Gran Bretanya i del que després serà Alemanya. Els introductors eren persones procedents d’aquests països, que aportaran la tècnica de fabricació, primer artesanalment i després com a indústria.
El farmacèutic Ronquillo, autor d’un interessant Dicionario de Materia Mercantil, Industrial y Agrícola, publicat a Barcelona a mitjan segle XIX, afirma que la primera fàbrica de cervesa de Catalunya fou establerta per la Viuda Peter a Barcelona, el 1819. No obstant això, en una guia del 1806 figura ja una primera instal·lació productora a la mateixa ciutat a nom de Felip Costa (Almanak Mercantil, 1806).
En tot cas, és evident que es tractava de realitzacions que tingueren una curta durada, que responen a una demanda poc estable i de relativa importància. El mateix Ronquillo, amb poca visió de futur, afirma que “esta industria nunca llegará en España a adquirir un desarrollo medianamente considerable, puesto que la cerveza, destinada a ser un sucedáneo del vino, tiene su más grande importancia en los países cuya temperatura no permite el cultivo de las viñas” (Diccionario, volum II, 1853). La poca visió de futur del redactor no mereix cap blasme; cal tenir en compte que cent anys més tard, uns tècnics de màrqueting diran el mateix a l’empresa americana productora de la Coca-Cola quan aquesta vol instal·lar-se a l’estat.
El primer projecte seriós fou el de l’alemany Joan Maurer el 1837, amb fàbrica al Portal de Santa Madrona, que es va mantenir uns anys. El 1849 figura una altra fàbrica, prop de la primera, a nom de J. Heuse, inequívocament germànic, al Carrer Nou de la Rambla, núm. 34.
Anunci de la fàbrica de Josep Tersa (Exposiciones Marítima, Agrícola y Artística celebradas en Barcelona en 1872). Entre les empreses introductores de la cervesa a Catalunya, podem destacar Miret i Tersa, Joan Petit i E.Comas.
A mitjan segle XIX hi havia tres fàbriques de cervesa a Catalunya, totes elles a Barcelona: la de Lluís Moritz, la de Miret i Tersa i la de Jaume Rovira. La primera, amb diversos alts i baixos i canvis de nom, tindrà continuïtat fins a la dècada dels anys setanta del segle XX. La tercera durarà pocs anys. La segona mereix més atenció, ja que es tracta d’una iniciativa totalment catalana, no vinculada a alsacians, belgues o alemanys.
Miret i Tersa —sogre i gendre— s’associaren el 1853, per produir sucs de taronja i llimona, gasoses i aigua mineral gasada. L’establiment era situat al carrer de l’Hospital, núm. 47. Set anys més tard (el 1860) començaren a fabricar cervesa als mateixos locals. L’empresa, que es presentava primer com a fabricant de gasoses i cerveses s’anunciarà uns anys més tard com a fabricant de cerveses —amb lletra grossa— i de gasoses, —amb lletra menuda—, un fet que demostra l’èxit del seu producte, que és ja el fonamental. Fabricaven i venien cervesa a l’estil alemany, anglès i francès.
La fàbrica del carrer de l’Hospital funcionava amb màquines de vapor. Amb motiu de la seva participació a l’Exposició barcelonina del 1871, informen que tenen 16 treballadors a l’hivern i 30 a l’estiu, un fet que destaca el caràcter estacional de la venda de la cervesa. El comentarista de l’exposició creu que és la fàbrica més important de l’estat, i afegeix que la seva cervesa es pot comparar amb les estrangeres. És la primera vegada que es parla de qualitat amb relació a una cervesa no importada. La indústria es completa amb l’establiment d’una cerveseria a la rambla de Sant Josep.
Josep Tersa, que era farmacèutic de professió, es quedarà sol a l’empresa quan el seu sogre i soci es retirà per jubilació el 1872. L’empresa no devia superar la dècada dels anys setanta.
Una altra empresa cervesera catalana de més durada, tot i que menys important, serà la de Joan Petit. Aquest obrirà el seu establiment el 1853 i, com Miret i Tersa, serà un fabricant de sifons —aigua carbònica artificial— que es passarà a la cervesa. La fàbrica es trobava al núm. 20 del carrer d’Aribau de Barcelona i el seu nom comercial era el de La Catalana. Es tancà al començament del segle XX.
Dos alsacians: August Kuentzmann i Joseph Damm
Anunci de la fàbrica de cervesa Damm i Companyia (Guía Consultiva, Indicador General de Catalunya, 1890). L’alsacià Joseph Damm prosseguirà el negoci cerveser iniciat per August Kuentzmann.
El mes de desembre del 1872, l’empresa Camps i Kuentzmann informava als mitjans de comunicació barcelonins, per mitjà d’una circular, que havia establert una gran fàbrica de cervesa al Poblenou, terme de Sant Martí de Provençals, i obert unes oficines al carrer de la Cucurulla de Barcelona, per a atendre les comandes del públic (vegeu Diari de Barcelona, 18 de desembre de 1872). L’ordre dels noms indica que Camps era el capitalista i probablement el soci majoritari, i Kuentzmann el tècnic cerveser. El 1873 l’administració de l’empresa era al carrer de Fontanella de Barcelona, núm. 26, on es podia comprar la seva cervesa Strasbourg.
August Kuentzmann i Damm era alsacià. La guerra franco-prussiana i el tractat de Frankfurt (1871) el van fer marxar del seu país, quan el territori d’Alsàcia-Lorena fou incorporat a l’imperi Alemany. Així s’entén la seva arribada a Barcelona i la seva associació amb Camps. La societat, però, durà només quatre anys. El 1876 la indústria figurava a nom només de l’alsacià i la fàbrica s’instal·lava a l’Eixample barceloní, al carrer de Viladomat, núm. 27.
Acció de la SA Damm, 1910. La SA Damm es constituí el 1910 per la integració de tres empreses cerveseres: Fills de J.Damm, Joan Musolas i Cia. i Puigjaner i Fabre.
A Catalunya, el consum de cervesa augmentarà amb l’aparició de les primeres i grans cerveseries barcelonines, entre les quals destaca l’anomenada Ambos Mundos, a la rambla de Santa Mònica, que anuncia la cervesa d’Estrasburg, que és la d’August Kuentzmann, i la Gambrinus.
Cap al 1880 l’empresa canvia novament de titular. Desapareix Kuentzmann, que serà substituït per Adolf Leinbacher i Joseph Damm. Leinbacher i Damm passen la fàbrica al carrer d’Urgell, xamfrà Diputació, i mantenen el nom de Kuentzmann aplicat a la cervesa que venen.
Joseph Damm era nebot d’August Kuentzmann. Havia marxat del seu país per les mateixes raons que el seu oncle: no volia viure en una Alsàcia alemanya. Sembla que de professió era boter i no pas cerveser, però la fàbrica estava ja engegada quan ell arribà. El 1888, morí el seu soci Adolf Leinbacher i es constituirà Damm i Companyia. Aviat desapareixerà la referència de Kuentzmann a la publicitat de l’empresa.
El 1895, la societat queda a nom de Joseph Damm a causa de la desaparició de la Companyia, és a dir, dels socis que hi devia haver fins aleshores, probablement els hereus de Leinbacher. La fàbrica es manté al carrer d’Urgell. La cervesa es ven en ampolles i barrils. El 1904, anuncien per primera vegada la producció de la Pilsen Damm.
Joseph Damm devia morir poc després. En tot cas, abans del 1910. L’empresa quedarà a les mans dels seus fills, Josep, Carles i Maria Damm i Calàs, i el nom social serà Fills de J. Damm.
La seva cervesa va ser presentada a les exposicions de Brussel·les (1906), Roma, Londres, Madrid i Anvers (1907) i París i Gènova (1908), on guanyaren els primers guardons internacionals per a una cervesa catalana i espanyola.
La Bohèmia de Joan Musolas i Companyia. Ignasi Coll
Obligació hipotecària de Joan Musolas S. en C., La Bohèmia.
El 1901 o el 1902 es constituí a Barcelona Miklas i Musolas, S. en C. El primer era un txec de Bohèmia i tècnic cerveser de professió. El segon nom era el de Joan Musolas, que era un important magatzemista de vins, aiguardents i alcohols. Elaborava misteles i moscatells: proporcionava la primera matèria als fabricants d’alcohol industrial. La fàbrica-magatzem era al passatge del Gasòmetre (Sant Martí de Provençals) i la botiga al carrer de la Princesa núm. 53, de Barcelona.
La fàbrica s’instal·larà en un gran edifici construït al carrer de Rosselló, núm. 515, que demostrava l’ambició del projecte. La cervesa portava el nom de La Bohèmia i era de l’estil Pilsen, el nom alemany de la ciutat txeca de Plzen, d’on era originari Miklas.
El 1903 desapareix Miklas de la denominació de la societat, que es converteix en Joan Musolas i Companyia, S. en C. Una societat en comandita era el que més s’aproximava a la societat anònima, ja que permetia incorporar recursos i partícips amb una responsabilitat limitada al capital que aportaven. Entre ells hi havia els germans Ignasi i Pasqual Coll i Portabella.
Ignasi Coll i Portabella va néixer a Sevilla l’any 1856. Els seus pares eren catalans que aviat tornaran a casa. Ignasi Coll es va preparar per ser un expert en llanes. Treballà d’aprenent en empreses d’aquest sector a Sabadell i a Terrassa i va fer de venedor i representant d’empreses llaneres per tot Espanya. El 1893 s’establí conjuntament amb el seu germà a Barcelona, sota la denominació de Coll Germans, i crearen un important negoci de llanes al major. Devien haver guanyat ja força diners, perquè les seves inversions s’amplien i es diversifiquen. Aquest mateix 1893, Ignasi Coll és el gerent de la Compañía de Cerillas y Fósforos, SA. El 1894, Coll Germans, S. en C., crearà una important fàbrica de filatura d’estam a l’Hospitalet, una empresa que el 1902 s’integrarà en el que serà la SA Successora de Quadras i Prim (vegeu Tomàs Coma i els Quadras).
El 1905, la fàbrica de cervesa La Bohèmia de Joan Musolas i Companyia, S. en C., amplia capital fins a 2,5 milions de pessetes, una xifra important. El president és ara Ignasi Coll i Portabella, una prova de la seva posició a la societat, mentre que el gerent és Joan Musolas.
Els successors d'Enric Cammany
El 1900 es constituïa una nova empresa cervesera a Barcelona: E. Cammany i Companyia.
Anunci de la fàbrica de cervesa de Comas i Companyia (Guía General de Cataluña, 1896).
Títol de Cammany i Cia., antecessora de Puigjaner i Fabre, 1905.
Els seus socis eren Enric Cammany i Roura i Lluís Puigjaner i Vidal. El capital era de 200 000 ptes. La fàbrica es trobava al carrer de Viladomat, núm. 43, i era successora de la fàbrica de cervesa d’E. Comas i Companyia, S. en C. La cervesa es venia amb el nom de Cammany.
El fundador desaparegué durant els primers anys del segle XX. L’empresa quedarà a nom de Puigjaner i Fabre, Successors d’E. Cammany.
La SA Damm
La SA Damm es constituí el 10 de febrer de 1910 a Barcelona. Representava la integració de tres empreses diferents i tres fàbriques cerveseres: Fills de J. Damm, Joan Musolas i Companyia i Puigjaner i Fabre. L’anònima es proposava continuar el negoci de les tres, per mitjà de la fabricació de cervesa en primer terme i afegint-hi la producció de malta i de gel artificial com a productes estretament relacionats amb la beguda i també amb el seu sistema de fabricació.
La societat tenia un capital de 60 000 ptes i en el moment de la constitució només se’n desemborsaren 31 200 entre els Fills de J. Damm i Joan Musolas i Companyia. De fet, els tres grups que configuraran l’anònima es mantenen com a titulars de les fàbriques i dels edificis que lloguen a la SA Damm perquè aquesta produeixi.
Els tres grups es repartiran les accions en aquesta proporció:
- grup Damm: 40%
- grup La Bohèmia: 40%
- grup Cammany: 20%
El domicili i les oficines de la nova societat es fixaran a l’edifici de La Bohèmia, al carrer de Rosselló. Aquesta és la primera fàbrica de l’empresa, seguida per la del carrer d’Urgell, que era de Damm. A la de Cammany —carrer de Viladomat— s’instal·len les cambres frigorífiques. L’empresa ven cervesa amb tres marques: Damm, La Bohèmia i Cammany.
Els primers anys d’existència de la SA Damm estan poc documentats. El que queda clar és que l’empresa va molt bé i fa bons beneficis. El grup cerveser es mou en dos plans: el de les societats inicials, propietàries de les tres fàbriques, que cobren un lloguer, i el de la societat cervesera, industrial, que paga aquest lloguer, produeix cervesa, malta i gel i comercialitza aquests productes.
La SA Damm seguirà el criteri de passar a reserves la totalitat o una bona part dels beneficis generats. El capital inicial, aquelles migrades 60 000 ptes, es convertiran en 600 000 deu anys més tard, per conversió del nominal de l’acció, que era de 100 ptes en un nominal de 1 000 ptes, gràcies a la conversió de les reserves en capital. El capital estricte és una xifra que té poca importància en aquests primers anys, ja que els recursos estan sobretot a les reserves voluntàries de la societat, i a les empreses propietàries de les fàbriques. L’accionariat es mantindrà estrictament dintre de les proporcions fixades, que donen un 40% als grups Damm i Musolas-Coll i un 20% al grup Cammany.
Interior de la fàbrica (fotografia de començament de segle).
Fàbrica de La Bohèmia al carrer de Rosselló, 1906 (fotografia de començament de segle). La fàbrica de La Bohèmia serà la instal·lació industrial més important de la SA Damm.
Amb l’inici de la dècada dels anys vint comencen els canvis. L’augment del capital de la SA Damm (1920), que no és altra cosa que la regularització dels recursos propis del que és ja una empresa de volum, és seguit per la conversió de la comandita Joan Musolas i Companyia en societat anònima, amb el nom de La Bohèmia, SA. Aquesta, propietària de l’immoble del carrer de Rosselló, passa de 2,5 milions de capital a 3 milions (1921) i les seves accions entren a la cotització de la Borsa de Barcelona, tot i que el moviment real d’accions és mínim.
La fabricació de cervesa es concentra a la fàbrica del carrer de Rosselló. Aquesta ocupa tota una illa de l’Eixample i té una superfície de 13 225 m2
La SA Damm ven cervesa embotellada marca Estrella Dorada-Pilsen, Estrella Roja-Munich, la Munich-Bruna i la Pilsen ordinària.
SA Damm. Beneficis (en milers de pessetes), 1924-1951.
SA Damm. Capital (en milers de pessetes), 1910-1993.
Sota la presidència d’Ignasi Coll i Portabella, que té l’autoritat per a conservar la bona relació entre els tres grups integrants de la societat, la Damm manté els bons resultats. El 1926, el capital es multiplicarà per tres, mitjançant l’augment del nominal de 1 000 a 3 000 ptes, amb càrrec a reserves. El 1931 es repetirà l’operació i les accions dels fundadors passaran de 3 000 a 5 000 ptes de nominal cadascuna, però aquesta vegada s’emetran accions per 3 milions més, cosa que fa que el capital de la societat sigui en total de fins a 6 milions de pessetes.
El president, a més de fer una labor de manteniment de l’ordre i de col·laboració entre els accionistes, fa continuades crides a la prudència i a la reducció de despeses generals a les juntes d’accionistes que es reuneixen amb caràcter ordinari cada any. Una prudència que es reflecteix en la gestió i en la fortalesa financera que l’empresa guanya de dia en dia i d’any en any, a mesura que el seu mercat es va consolidant.
El 1929 s’aprova una distribució de beneficis, fet que vol servir com a pauta i que alhora reflecteix la política promoguda pel president. Es preveu que els beneficis es distribueixin de la manera següent:
- 5% per al consell d’administració
- fins al 6% per als administradors —direcció general— i personal directiu
- fins al 80%, a reserves voluntàries
- la xifra restant, a dividend
Aquest criteri no es mantindrà, ja que es proclama la República (1931) i són anys de vaques magres per a l’economia mundial. Els dividends augmentaran a partir del 1931, quan s’aplica a aquest concepte una major part dels beneficis nets. També és veritat que la política de conservar un capital molt baix i unes reserves molt altes dóna pas al manteniment d’un capital més adequat a la importància de l’empresa i comporta, alhora, que aquesta llueixi.
El 1935, Damm inicia, o pretén iniciar la seva expansió fora de Barcelona i de Catalunya. Els costos de transport tenen una forta repercussió en el cost total de la cervesa i convé apropar-se al mercat consumidor. És l’any en què es constitueix El Turia, Fàbrica de Cerveses, SA., a València, una ciutat sense planta cervesera. Però la guerra ajorna el projecte industrial.
Fets posteriors
Ignasi Coll i Portabella, primer president de la SA Damm (Asland, Libro del Cincuentenario, 1954).
La presidència de la Damm serà ocupada pel seu fill, Ignasi Coll i Castell.
- 1947 - S’inaugura la fàbrica valenciana El Turia. El primer accionista és Damm, acompanyat de socis valencians.
- 1949 - Les accions entren a cotitzar a la Borsa de Barcelona. No obstant això, no hi haurà moviment important d’accions, negociat a Borsa, fins el 1959.
- 1953 - Es constitueix La Estrella de Àfrica, Fábrica de Cervezas SA, amb seu i establiment a Ceuta. L’empresa segueix el model de la societat valenciana.
- 1954 - SA Damm pren el control de La Moravia SA i de La Alhambra. La primera era una malteria fundada a Barcelona el 1921 pel ciutadà francès —de Lió— Charles Bouvard. La Alhambra havia estat creada pel mateix grup el 1925 i tenia una fàbrica de cervesa a Granada. La Moravia era la primera proveïdora de malta cervesera de Damm.
- 1956 - Es constitueix Industrial Cervecera Sevillana SA, controlada per Damm. La fàbrica de Sevilla s’obrí el 1961.
- 1961 - Es crea La Estrella de Levante, Fábrica de Cerveza SA, amb fàbrica a Espinardo (Múrcia).
- 1962 - Es crea la Companyia Internacional de Cerveses SA, amb fàbrica a Santa Coloma de Gramenet. El soci de Damm en aquest cas és un grup fiinancer belga, amb experiència en el camp cerveser. Aquest mateix any el grup americà Schiltz i la cervesera sevillana Cruzcampo constitueixen Cerveseres Associades SA, amb domicili i fàbrica al Prat de Llobregat.
- 1965 - Mor Ignasi Coll i Castell, president de Damm. El succeirà en el càrrec el seu fill, Ferran Coll i Picard
- 1967 - Damm compra la participació del grup belga a la Companyia Internacional de Cerveses. Per aconseguir-ho, Damm dona entrada en el seu capital al grup Alemany Oetker, el qual subscriu una ampliació de capital amb una forta plus-vàlua (600%).
- 1972 - La Companyia Internacional de Cerveses SA és absorbida per Damm, que renova la planta de Santa Coloma de Gramenet.
- 1975 - Operació d’intercanvi d’actius amb Cruzcampo. Damm cedeix la seva participació a Industrial Cervecera Sevillana en canvi de la participació d’aquesta a Cerveseres Associades, del Prat de Llobregat.
- 1976 - La fàbrica celebra el centenari de l’inici de la indústria a nom d’August Kuentzmann i Damm. L’empresa ocupa 1 000 obrers i elabora anualment 200 milions de litres de cervesa.
- 1977 - Damm compra el 50% del capital de la SA Balear de Cerveses, constituïda l'any 1972. L’altre 50% és de Cruzcampo.
- Aquest mateix any, pren el control de La Bohèmia SA un dels seus grups constituents. L’operació es fa a través d’una ampliació de capital coberta per un intercanvi d’accions de La Bohèmia.
- 1981 - Per compra del 50% restant de Cerveceras Asociadas, que pertanyia a l’empresa nord-americana Schlitz, Damm controla totalment la fàbrica del Prat de Llobregat.
- 1987 - Damm SA absorbeix Cerveceras Asociadas, SA. La Corporació Financera Alba del grup March compra el 4,4% del seu capital, que vendrà al cap d’un any.
- 1992 - Es tanca la producció a Ceuta i La Estrella de África inicia un procés de liquidació.
- 1994 - La SA Damm és l’única empresa cervesera espanyola controlada per capital autòcton, tot i que un 18% del seu capital pertany al grup alemany Oetker. El grup Damm té el 16,6% del mercat espanyol. El capital és de 7 048 milions de pessetes.
- Les participacions en empreses cerveseres establertes a l’estat inclouen Estrella de Levante (50%), SA Balear de Cerveses (50%), El Turia (41%) i La Alhambra (12%).
- 1939 - L’empresa reprèn les seves activitats com a indústria privada. Es comptabilitzen 2,5 milions com a pèrdues de guerra.
- 1943 - Mor Ignasi Coll i Portabella, president de la SA Damm i de La Bohèmia, SA, als vuitanta-set anys. Fins aleshores, com a expressió de les seves inversions, havia ocupat diversos càrrecs:
- president de Banca Arnús, Banc Hispano Colonial, Societat General d’Aigües de Barcelona, Companyia Espanyola d’Electricitat i Gas Lebon i La Industrial Hispano Alemana.
- vice-president de Ferrocarriles del Norte de España, SA.
- vocal de Banc d’Espanya, Companyia General de Tabacs de Filipines, Banc Urquijo Català, Societat Productora de Forces Motrius, Campsa, Asfalts i Pòrtland-Asland, Tenería Moderna Franco-Española, La Maquinista Terrestre i Marítima, Crèdit i Docks de Barcelona i Successora de Quadras i Prim.