Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Enric Aguilar i Campderrós
Cinematografia
Distribuïdor.
Cursà estudis a l’Escola Oficial de Nàutica de Barcelona, on es graduà com a oficial de marina mercant a l’Escola Industrial de Terrassa i a l’Escola d’Administració d’Empreses El 1925 entrà a treballar com a ajudant de programista a la Hispano Foxfilm Després deixà l’empresa per ocupar un càrrec important al departament de distribució de la Paramount, fins que fou designat sotsgerent de la sucursal de Barcelona i, posteriorment, gerent El 1935 canvià novament de casa i passà, en qualitat de sotsdirector, a la Hispano American Films, SA Quan aquesta es transformà en Universal Films Española,…
Las Vegas, 500 millones
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 124 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona, Capitole Films París, Eichberg Films Munic, Franca Films Roma ARGUMENT La novella Les hommes de Las Vegas d’André Lay GUIÓ AIsasi-Isasmendi, Lluís Josep Comeron, Jordi Illa, Joe Eisenger FOTOGRAFIA Joan Gelpi Technicolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Cortés, Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Georges Garvarentz INTERPRETACIÓ Gary Lockwood Tony, Elke Sommer Ann, Lee JCobb Skorsky, Jack Palance Douglas, Gustavo Re Salvatore, Daniel Martín Merino, Jean Servais Gino, Roger Hanin el cap ESTRENA Barcelona, 29101968…
Josep Pons i Girbau
Cinematografia
Fotògraf i director.
Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar Abadal, Los…
Libertarias
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 131 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, VAranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ ARabinad, VAranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil María, Jorge Sanz…
Parsifal
Cinematografia
Pel·lícula del 1951; ficció de 100 min., dirigida per Daniel Mangrané i Mangrané [dir. art.], Carlos Serrano de Osma [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Selecciones Capitolo SHuguet Daniel Mangrané, Barcelona ARGUMENT Basat en els antics poemes i llegendes del Sant Greal i l’òpera homònima de Richard Wagner GUIÓ DMangrané, Francisco Naranjo, Àngel Zúñiga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José Caballero, Enric Bronchalo decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA RWagner INTERPRETACIÓ Gustavo Rojo Parsifal, Ludmila Tcherina la mare i Kundria, Fèlix de Pomés Klingsor, Jesús Varela el nan, Alfonso Estela Amfortas, Ángel Jordán Roderico, Carmen de Lirio la…
Vilaseca y Ledesma
Cinematografia
Distribuïdora i exhibidora amb seu central a Madrid, però amb una sucursal a Barcelona, centre de tot el moviment comercial de la companyia.
Els seus fundadors foren Eduardo Vilaseca Marín Madrid 1896 – Barcelona 1949 i Arturo Ledesma Álvarez 1882 – 1941, que s’iniciaren a Madrid en l’àmbit del cinema educatiu i com a representants dels aparells i cintes de la Pathé-Kok L’empresa, però, es donà a conèixer el 1916 en ocupar-se de la gestió a l’Estat espanyol de la francesa Pathé Frères A partir del 1918 també aconseguiren l’explotació del material de la Triangle nord-americana, a la qual s’afegí el 1920 el de la Film d’Art francesa Totes dues exclusives suposaren una injecció econòmica important, atès que la Pathé, després de la…
Pintura i pintors del segle XX
Introducció A l’acabament del segle, el Modernisme pictòric ja havia donat tot el que portava a dintre El Simbolisme deixava pas a actituds més positives, més reals, més socials El moviment i els seus detractors postmodernistes es movien entre noms ja reconeguts Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i, aviat, Anglada-Camarasa, Sunyer i Picasso El 1897 Mir pintava La catedral dels pobres , testimoni del Realisme social expressat amb aquella llum de color groc que havia donat nom, a partir del 1893, a La Colla del Safrà Per a molts, l’escola parisenca com a font d’…
Conceptuals i efímers
La dècada dels anys seixanta, ara ja mitificada, va ser la dels anys divins, feliços, de les noves modes, dels Beatles, Kennedy i Che Guevara però també va ser la dels « Veinticinco años de paz », que va acabar el procés de Burgos Només l’any 1968 es van produir fets com l’assassinat de Luter King, l’elecció de Nixon, els fets del maig del 68 o la invasió de Txecoslovàquia Els artistes nascuts després de la Guerra Civil espanyola es van sentir particularment implicats en tot el que passava al seu voltant L’abstracció de colors amb contorns ben definits Albers, Newmann, Stella, Reinhardt s’…
Les dates
Si els humans, des de la més remota Antiguitat, hem intentat establir calendaris és perquè sentim la necessitat de controlar el pas del temps de forma tangible i, d’una manera o altra, poder marcar o recordar aquells moments que han estat importants en la nostra existència La memòria collectiva i la història dels països, doncs, estan plenes de dates que són significatives, per la raó que sigui Recordar un nom o una data és sempre un dels grans problemes de l’estudiant d’història, però el cert és que les dates es consideren sovint com les grans fites del passat, darrere les quals s’amaguen les…
La pintura dels pintors
El 20 de novembre de 1975 moria el general Franco La transició política cap a la democràcia era un fet, però els canvis ja s’havien anat preparant sense esperar aquesta mort Els artistes de la nova generació tenien al voltant de trenta anys i poc havien viscut de les clandestinitats i les lluites, dels mites artístics d’abans F Garcia Sevilla deia el 1994 referint-se a aquells anys « La realitat havia canviat, feliçment per a nosaltres En aquelles condicions, i encara que haguéssim estat alimentats abundantment de marxisme, de psicoanàlisi, d’estructuralisme, de Nietzsche, de neopositivisme…