Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Escola de Barcelona
Cinematografia
Corrent d’innovació cinematogràfica desenvolupat a Barcelona a la segona meitat dels anys 1960.
Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…
,
Joan-Gabriel Tharrats i Vidal
Cinematografia
Cineasta independent.
Vida Fill del poeta Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La…
,
Despertaferro! El crit del foc
Cinematografia
Pel·lícula del 1987– 1989, Animació, 70 min., dirigida per Jordi Amorós i Ballester.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Equip Produccions JAndreu, Barcelona, Maran Film Munic ARGUMENTI GUIÓ Carles Andreu, Benet Rossell FOTOGRAFIA Carlos González, Sergi Grau i Manolo Lorente Eastmancolor, normal MUNTATGE Manolo Lorente MÚSICA Carles Cases, amb la collaboració de Lluís Llach REALITZACIÓ Toni Torronteras REALITZACIÓ LAY-OUTS EVentura ANIMACIÓ MEArias, PDelgado, VDomènech, JBenedetti, AGarcia, JGuasch, LMarcato, PPardell, BPedrosa, CPuig, JTarragó, JTorres, JLSolís FONS Toni Deu, Miquel Ibáñez, Joaquim Royo, EVentura ESTRENA Barcelona, 05121990, Madrid, 21121990 PREMIS…
Cinema Rescat
Cinematografia
Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.
També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim…
La plaça del Diamant
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1982; ficció de 116 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, TVE Madrid ARGUMENT La novella homònima 1979 de Mercè Rodoreda GUIÓ Gustau Hernández, Benet Rossell, FBetriu FOTOGRAFIA Raúl Artigot Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Ernest Blasi, Lluís Puigvert imatge, Emili Rodríguez Osés so MÚSICA Ramon Muntaner INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Colometa, Lluís Homar Quimet, Joaquim Cardona Antoni, Elisenda Ribas Enriqueta, Josep Minguell Mateu, Marta Molins Julieta, Joaquim Cardona Antoni, Paca Gabaldón Griselda, Josep Vivó mossèn Joan…
,
Ramon Benedito
Diversitat i coherència El disseny i l’alta tecnologia És interessant comprovar com els dissenyadors més destacats poden sintetitzar la situació del disseny català en conjunt Quan hom es refereix a Ramon Benedito es comprova que, representant fidel de les millors condicions de la seva generació —que no parteix ja de la formació autodidàctica de l’anterior—, està en la cruïlla de tres línies diferents Com ha assenyalat Esperança Rabat Benedito Design , 1995, en la seva trajectòria «conviuen còmodament conceptes de disseny semiartesà i productes d’alta tecnologia, projectes de petites i de…
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
La miniatura catalana en el camí del 1200
Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…
El temple de Barcino
Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…
La decoració dels teixits de seda i cotó de la indumentària durant el segle XVIII
El teler seder manual, anomenat teler de llaços o a l’estirada, arribà al segle XVIII a un gran perfeccionament tècnic, i s’hi podien fabricar teixits de dibuixos complicats i bells alhora El teler de llaços consistía en un teler manual en el qual l’ordit passava pels llisos i la pinta i també per uns mallons que anaven units a unes cordes que pujaven a la part superior del teler i després descendien verticalment pel costat, l’anomenat ram Per teixir calia la figura del teixidor, que premia els pedals per obrir la calada, és a dir, separar els fils de l’ordit, í poder passar-hi la llançadora…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina