Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Film-Història
Cinematografia
2 Revista quadrimestral publicada a Barcelona del 1991 al 2000 pel Centre d’Investigacions Cinematogràfiques Film-Història.
Fundada i dirigida per Josep M Caparrós, hi escriviren, entre altres collaboradors, Rafael de España, Sergio Alegre, Magí Crusells, Llorenç Esteve, Edmon Roch i Xavier Ripoll Escrita en castellà i anglès, amb alguna collaboració en català, s’ocupa bàsicament de les relacions entre la història i el cinema, amb nombroses aportacions estrangeres d’estudiosos notables Ha editat alguns dossiers d’alt interès A partir del 2001 es vehicula per via digital
En la ciudad...
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977, Experimental, 63 min., dirigida per col·lectiu.
Fitxa tècnica Sinopsi Film collectiu que recull 24 aportacions breus i heterogènies que tenen com a eix temàtic la percepció i la vivència de l’espai urbà Producció Obra collectiva i rara que aplega peces de diversa procedència geogràfica, disciplinar, generacional, etc, i que fou el resultat de la iniciativa d’Eugeni Bonet des de Barcelona i de José Miguel Gómez des de Madrid, per tal de dinamitzar les pràctiques audiovisuals alternatives Les pautes guiadores de la proposta foren l’aprofitament creatiu d’uns recursos mínims –un o dos rotlles de pellícula de súper-8 mm– a l’entorn d’un motiu…
CINAES
Cinematografia
Distribuïdora i exhibidora.
Fou constituïda a Barcelona el 28 de juliol de 1928 amb el nom de Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima pel comerciant Vicenç Montal i Comelles i el banquer Ernesto Carpi Gentilli També foren fundadors i membres del Consell d’Administració Mariano de Foronda y González-Villarino primer president, l’excapità general de Catalunya, Emili Barrera segon president, i gent del món cinematogràfic com Joan Verdaguer i Mota, Joaquim Cabot i Rovira, Pedro Sacrest Dusol, Eduard Vilaseca i Marín, Josep de Caralt i Sala, Antonio Ledesma Álvaro o Abelard Trilla i Balagué El patrimoni de la…
Dibuixos d’arquitectura gòtica: mostres, traces, trasllats...
La construcció de les catedrals gòtiques es duia a terme sota la direcció tècnica d’un mestre d’obres, el perfil professional del qual va evolucionar des de la pràctica artesanal a peu d’obra cap a una concentració preferent en les tasques del projecte, prefiguradores de l’arquitecte modern Un dels passos decisius dintre d’aquest procés evolutiu va ser l’adopció del dibuix com a mètode de disseny per tal de respondre a la creixent complexiitat que revestia la planificació de les obres de les catedrals Les notícies sobre dibuixos d’arquitectura no són rares en la documentació…
Ernest Guasp i Garcia
Cinematografia
Periodista i dibuixant.
Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…
Relacions exteriors i connexions europees durant els segles de l’època moderna
La mostra presentada a Roma la primavera del 2000 amb el títol L’Idea del Bello Viaggio per Roma nel Seicento con Giovan Pietro Bellori , ens proposava un suggerent recorregut per l’obra d’una sèrie d’autors que havien configurat el cànon esteticoplàstic del tractadista italià Hom, des de Catalunya, voldria intentar fer un recorregut que mostrés un llegat configurat, igual que a Itàlia, per a artistes de dins i fora del país, les obres dels quals, amb deutes i aportacions, haguessin creat el nostre imaginari cultural i artístic Però no tenim un Bellori, i la nostra contribució a…
Memorial Ramon Dagà
Cinematografia
Premi de cinema amateur que concedeix a Granollers l’Associació Cultural (AC) amb la col·laboració de l’Ajuntament.
El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el jurat era…
Germandat del Cinema
Cinematografia
Institució cinematogràfica de caràcter assistencial constituïda a Barcelona el 1932.
L’any anterior ja s’havia creat el Montepío Cinematográfico, que es capitalitzà amb l’organització del Dia del Cinema, i que en el marc de la nova política cinematogràfica impulsada per la Generalitat republicana es transformà en Germandat Mútua del Cinema de Previsió Social La primera junta oficial fou presidida per un empresari de gran solvència, Josep Maria Bosch Uns estatuts redactats en català i degudament aprovats per la Generalitat en deixaren ben clara la voluntat assistencial, que nodrí les seves caixes amb les quotes dels associats, a banda de les aportacions…
Ramon Dagà i Jofresa
Cinematografia
Director.
Vida Autodidacte, treballà a la impremta Garrell i al Laboratori Institut Biològic Llatí de Barcelona Després es traslladà a Tui per treballar en uns laboratoris lactis Tan diversos com els seus oficis foren els seus invents, la majoria fallits, com ara el cinema en tres dimensions El 1921 creà la productora Grano Films En el camp cinematogràfic rebé la influència de l’italià Alfredo Mateldi Belli, que el 1922 muntà una acadèmia de cinema a la Unió Liberal de Granollers Com a director, realitzà tres films El primer fou Campeón por amor Cinta cómica 1921, interpretada per ell i Fanny Toms,…
Gonçal Pardo i Delgràs
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás.
Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina