Resultats de la cerca

Vida Germà del també realitzador Juli, es formà professionalment a la Gaumont francesa 1922-28, i després assumí tasques de producció a Barcelona per a la Films Barcelona Durant la guerra civil marxà a Hollywood, on escriví i realitzà la comèdia Castillos en el aire 1938, en castellà per al mercat de parla hispana a continuació viatjà a Cuba, on el 1939 rodà quatre comèdies, algunes de musicals El 1941 s’installà a Mèxic, on desplegà una ingent activitat com a argumentista, adaptador, dialoguista, guionista o director de cent trenta-vuit títols fins el 1969 D’aquestes cintes…

Vida De jove visqué a Logronyo, on fundà i dirigí "La Nueva Rioja" Després feu de traductor a París i fou director de "La Voz" de Madrid, on edità crítica de teatre durant la dècada del 1920 A continuació es traslladà a Barcelona, on fou redactor en cap de "La Vanguardia" S’exilià a París i participà en l’expedició de refugiats que anaren a Mèxic, durant la qual escriví Cartas a un emigrado español 1939 A Mèxic collaborà en revistes i diaris, publicà crítica cinematogràfica a "Cinema Reporter" 1943, teatre, assaig i novella A partir del 1941 feu d’argumentista, adaptador i…

Vida Es donà a conèixer com a poeta i actor teatral abans de debutar en el cinema interpretant títols com ara Gente sin importancia 1950, José González de Ubieta Habitación para tres 1951, Antonio de Lara La pecadora 1954 i Camino cortado 1955, ambdós d’Ignasi F Iquino El ojo de cristal 1955 i Cuatro en la frontera 1956-57, ambdós d’Antonio Santillán Intervingué com a coguionista i actor en Trigo limpio 1962, I F Iquino i El reflejo del alma 1957, Maximo Giuseppe Alviani, i fou ajudant de direcció de Benito Perojo a Yo no soy la Mata-Hari 1949 i Sangre en Castilla 1950 Promotor, traductor i…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan…

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…

Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la novella El…

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i…

Vida Pèrit químic de formació, feu de figurant fins que el 1912 debutà com a actor fent de galant a La mejor venganza i Redención 1915, tots dos de Godofredo Mateldi També protagonitzà els èxits de Ricard de Baños, Juan José 1917 i Don Juan Tenorio 1921-22, i els serials de Joan Maria Codina, El protegido de Satán i l’ambiciós El otro , tots dos del 1919, quan ja ocupava el càrrec de sotsdirector de producció de l’Studio Films D’altra banda, també fou propietari d’una acadèmia cinematogràfica i treballà en les companyies teatrals de Ricard Calvo, Enric Borràs i Margarida Xirgu A la dècada del…

Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña , amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle l’actriu Vicky Peña  i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona 1970-76 Als deu anys debutà en una emissió radiofònica benèfica a Ràdio Barcelona Provinent del teatre amateur , completà la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys quaranta Però no fou fins el 1959 que començà a treballar en el teatre professional amb…

La fotografia La càmera o cambra fotogràfica és cronològicament el primer i el principal aparell per a enregistrar imatges Es tracta d’un dispositiu bàsicament opticomecànic —encara que avui és ja profundament electrònic—, que s’utilitza per a l’obtenció d’una reproducció fidel de la realitat visual La fotografia és el resultat de l’aplicació perspicaç dels principis de l’òptica la cambra obscura, l’ús de les lents i, progressivament, d’instruments cada cop més complexos als fonaments de la química fotosensibilitat Referent a l’òptica, el principi de la cambra obscura, que Arquimedes ja…