Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Acció Súper 8
Cinematografia
Entitat creada a Barcelona el 1975 sota l’impuls d’Enrique López Manzano i que aplegà els afeccionats als formats de pas estret i de vídeo.
Fou el primer grup d’aquestes característiques de l’Estat espanyol, i sorgí en sintonia amb altres entitats semblants, com Action Super 8 & Video París, 1973 Al voltant de López Manzano es reuniren cineastes com Vicent Gil, JMMartí Corbella, Josep Carbó, Ricard Aymamí, JLCórdoba del Águila, Joaquim Moliné o FJGonzález González El collectiu fou una continuació de la Barcelona Cine Coop Distribución 1974, que inicià la seva tasca de difusió el 1975 amb el nom de CineAcción Coop Distribución El mateix any de la seva fundació, Acció Súper 8 convocà la I Setmana Nacional del Film Súper 8 i…
Associació de Cinema Amateur del FAD
Cinematografia
Entitat nascuda el 1932 al si del Foment de les Arts Decoratives de Barcelona amb l’objectiu de promoure el cinema no professional.
Inicialment era integrada per un grup de membres de la Penya 3 4 de fotografia, que també promogué altres entitats del sector, com la Federació Catalana de Cinema Amateur FCCA Entre els membres de la primera junta directiva hi havia també associats del FAD Santiago Marco president, Pere Ricart vicepresident, i Robert Mainou, Antoni Sarsanedas, JPlanells, Robert Senties, Àngel Ferran, Joan Vila, Oriol de Martí, Bartomeu Llongueras, Ramon Sarsanedas i Josep Sala Feu projeccions infantils i de films de realitzadors no professionals i sessions de cinema amb conferenciants com Robert Gerhard,…
Centre Excursionista de Catalunya - Secció de Cinema i Vídeo
Cinematografia
Entitat cultural i esportiva de Barcelona que creà una branca per a promoure i difondre el cinema d’afeccionat.
Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir de Caralt, Francesc de Paula Blasi, Marcellí Soler, Joan Sàbat i el…
La música i els músics
El músic ha estat un personatge singular de la comunitat, clarament separat dels “no músics” A l’inici del volum s’aclaria que sonar un instrument era una feina reservada a unes persones molt determinades de la comunitat, només homes fins fa ben pocs anys, i molt sovint d’un entorn familiar o social molt concret Si cantar o fer sonar objectes com panderos, simbombes o castanyetes, ho podia fer tothom, tocar un instrument es reservava al músic , i era aquest concepte o categoria de músic el que governava tota la construcció musical de la festa institucionalitzada i dels rituals anuals de la…
L’organització i les colles
Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert…
La sardana
La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…
Associacionisme, teatre popular i espectacles de carrer
El teatre amateur La industrialització i l’adveniment de la societat capitalista comportaren canvis profunds en la societat i en la cultura popular La distracció quotidiana dels homes, un cop acabada la jornada laboral, era el cafè o la taverna, llocs en què bevien i es jugaven el sou Les dones s’havien d’acontentar amb el safareig al carrer o a la botiga Representació de l’obra El barret de palla d’Itàlia , d’E Labiche, duta a terme el 1983 pel quadre escènic del Foment Hortenc, una entitat fundada ja l’any 1887 i que des dels seus inicis ha mantingut un elenc teatral de molt bon nivell…
L’astronomia
L’astronomia popular A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit de nit, el cel empallideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist Els caps de setmana i durant les vacances, però, les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats, tornen a sorprendre’s contemplant el cel i es meravellen de la munió…
La comunitat
La comunitat local La comunitat es pot definir com un assentament més o menys reduït de persones de caràcter homogeni que es relacionen entre si i comparteixen un mateix espai geogràfic És una unitat autosuficient que conté tots els serveis gràcies al desenvolupament de la xarxa social, cultural i política entre els seus habitants Pel que fa a l’organització moral i ètica, crea les mesures per a regular-se a partir d’un sistema legislatiu que és adoptat per tots els seus membres Aquestes mesures adoptades –no sempre de comú acord– poden comportar tensions i dissidència, ja que en algunes…
Els calendaris
Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…