Resultats de la cerca

Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques,…

Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà…

Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Institut del Cinema Català per a TVE GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal MUNTATGE Iván Aledo SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira PREMIS Múrcia i Alcalá de Henares Sinopsi Evocació de la personalitat del cineasta, arquitecte, pintor i aventurer Jacinto Esteva Grewe 1936 - 1985 a través de persones que el conegueren La cinta posa especial èmfasi en la darrera etapa de la seva agitada vida Producció Documental que el director realitzà sobre el seu amic Esteva, amb qui compartí l’aventura cinematogràfica de l’Escola de Barcelona L’obra…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJordà, NVillazán FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal MUNTATGE Sergi Díez, Joan Carles Vendrell SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ João Maria Pinto, Marian Varela, Valentí Agustí psiquiatre, Jorge Larrosa filòsof, João Lobo Antunes neurocirurgià, Ignasi Pons sociòleg, Enric Jordà metge historiador, António Monteiro Trindade neurocirurgià, António Rey metge historiador ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19111999 PREMIS Sitges 1999 de la crítica al millor film,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un lloc entre els…

Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…

La responsabilitat lingüística del doblatge recaigué en Albert Jané, aleshores director de la revista "Cavall Fort", i la gestió general en Victòria Vila fins el 2000 La distribució dels títols la realitza des del 1977 Distribucions Imatge L’Associació rebé el premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor film infantil per La flauta dels sis barrufets 1975, Pierre Culliford, Peyo , que en destacà l’adequat doblatge al català, i el Ciutat de Barcelona 1982 per la seva tasca en pro d’un cinema infantil i juvenil autòcton, estimular la producció i facilitar-ne la difusió i…