Resultats de la cerca

Vida El 1904 ingressà en el negoci cinematogràfic juntament amb Jaume Canals, installant projectors, generalment de la casa Gaumont, en locals de diversos pobles de Catalunya El 1907 començà a fer de projeccionista al cinema Portfoliograff de Barcelona, on uns quants anys més tard hi obrí les portes el Vergara En tancar aquesta sala marxà al Triunfo, on romangué fins a la inauguració del Cataluña, el 1912, cinema del qual acabà essent el director el 1914 El 1921 s’establí a Barcelona, i es feu càrrec de la representació de la Hansa Film Monopol d’Hamburg, de la qual estrenà aquell mateix any…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Servimag Jordi Oliver i Busquets, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JFeliu FOTOGRAFIA Joan Minguell blanc i negre i color, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Pineda, cançons "Botifarra de pagès", per La Trinca "La barcelonista", per Guillermina Motta INTERPRETACIÓ Veus en off Arseni Corsellas, Joaquim Díaz, Felip Peña, Miguel Ángel Valdivieso ESTRENA Barcelona, 27011975 PREMIS Ciutat de Barcelona 1975 millor film Sinopsi Repàs dels primers setanta-cinc anys d’història del Futbol Club Barcelona, des dels temps del seu fundador Joan Gamper fins al…

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i s’inicià com a cantautor a catorze anys, però abandonà aquesta faceta de la seva carrera a favor de la composició Els seus inicis professionals foren en el teatre musical el 1976 feu la música incidental de la versió òpera rock de l’obra de George Orwell, La granja animal Músic d’ofici, treballà en el doblatge dirigí el d’ Annie , 1982, John Huston, en el teatre feu la partitura de l’espectacle de Dagoll Dagom, Glups , televisió, dansa, etc , i feu de compositor, arranjador i director d’orquestra S’inicià en la composició per al cinema amb la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Juro Films JColl Barcelona ARGUMENT És perillós fer-se esperar 1959 de Josep Maria Espinàs GUIÓ JColl, José Germán Huici, Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Albert Closas Juan, Arturo Fernández Gerardo, Jesús Colomer David, Bobo , Carlos Mendy Andrés, Lidia Chacón Tina, Montserrat Salvador Marta, Pedro de Córdoba Miguel, Josefina Güell Ana, Carlos Otero, Josep Maria…

Vida Després d’estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, formà part de la companyia d’Alejandro Ulloa i s’especialitzà en comèdies com ara Cena de matrimonios i Pisito de soltero Debutà en el cinema com a secundària en La revoltosa 1963, José Díaz Morales i després, i gràcies al seu coneixement d’idiomes, feu un bon nombre de coproduccions, films d’acció i d’aventures a Barcelona com ara Héroes del Oeste / Gli eroi del West 1963, Steno Agente End Misión final / Sicario 77, vivo o morto 1966, Mino Guerrini, i Los cinco de la venganza / I cinque della vendetta 1967, Aldo…

Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva…

Abans del 7 de gener de 1379, la comissió reorganitzadora de la Diputació del General escollí nous diputats residents diputat eclesiàstic Ramon Gener – 1388/92, cabiscol d’Urgell diputat militar Pere de Merlès, donzell diputat reial Francesc de Gualbes, ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic Ramon Gener, cabiscol d’Ur-gell, ja havia exercit el càrrec en substitució del bisbe Romeu Sescomes a la Diputació de les Corts de Montsó de 1362-63 i a la de Lleida del 1375 La família del donzell Pere de Merlès, el diputat militar, posseïa el castell de Merlès, al Berguedà El tenien en feu pels…

El 22 de juliol de l’any 1485, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari de Ripoll diputat militar Guerau Desplà, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Navarro, canonge de Barcelona i ardiaca d’Urgell oïdor militar Lluís de Mont-ros, donzell oïdor reial Jaume Escala, ciutadà de Girona Un cop passats els més de dotze anys que el 1438 s’havien establert com a període mínim entre dos exercicis com a diputat, Ponç Andreu de Vilar fou elegit diputat…

El 22 de juliol de l’any 1611, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Sentjust i de Castre Barcelona final del segle XVI – la Bisbal d’Empordà 1627, abat d’Arles diputat militar Jaume de Camps i Meca, cavaller de Barcelona diputat reial Pere d’Aimeric, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Bru, ardiaca major i canonge de la seu de Vic oïdor militar Manuel de Planella i d’Aimeric, senyor de Castellnou de Moià i de Talamanca, senyor de Calders i castlà de Clarà oïdor reial Jeroni Rasset i de Trullàs, ciutadà…

L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer…