Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Canet Rock
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976, Documental, 80 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, normal MUNTATGE Anastasi Rinos ESTRENA Barcelona, 15121976 Sinopsi Documental sobre les Dotze Hores de Canet de Mar, que l’estiu del 1975 es titularen Dotze hores de música i follia La convocatòria fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste i hi van actuar Jaume Sisa, Barcelona Traction, Jordi Sabatés, Gualberto, Fusioon, Iceberg, Lole i Manuel, Pau Riba, Orquestra Mirasol, Ia & Batiste, Companyia Elèctrica Dharma, Maria del Mar Bonet i l’Orquestra Plateria L’assistència…
Noche de verano
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 101 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Procusa Madrid, Laponia Films Elías Querejeta, Donostia, Domiziana Internazionale Cinematografica Roma, David Film Roma ARGUMENT JGrau, Eusebi Ferrer GUIÓ JGrau, EFerrer, Claudio Barbati, Fernando Morandi FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Josep Maria Grau, Vittorio Rossi MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea INTERPRETACIÓ Umberto Orsini Miguel, Marisa Solinas Alicia, Francisco Rabal Bernardo, María Jesús Cuadra Inés, Lydia Alfonsi Carmen, Tanya Lopert Silvia, Rosalba Neri Rosa, Gian María…
Kràmpack
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 89 min., dirigida per Cesc Gay i Puig.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Messidor Films Marta Esteban, Barcelona ARGUMENT El Kràmpack 1994 de Jordi Sánchez GUIÓ CGay, Tomàs Aragay FOTOGRAFIA Andreu Rebés Kodakcolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Llorenç Miguel MUNTATGE Frank Gutiérrez, Albert Manera, Marisol Nievas MÚSICA Riqui Sabatés, Joan Díaz, Jordi Prats SO Joan Maria Quilis so directe, Ricard Casals so a l’estudi INTERPRETACIÓ Fernando Ramallo Dani, Jordi Vilches Nico, Marieta Orozco Helena, Ester Nubiola Berta, Chisco Amado Julià, Ana Gracia Sònia, Myriam Mezières Marianne ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 16062000…
Hispano Foxfilm
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana establerta a Barcelona el 1924 amb Joseph P.
Ryan com a primer director gerent de la Fox a l’Estat espanyol Alfons Carrera en fou el sotsdirector i entre els empleats destacà un jove Enric Aguilar i Campderrós Abans que la filial americana de la Fox s’installés a l’Estat espanyol, l’empresari Julián de Ajuria Cortázar tingué, a partir del 1917, l’exclusiva de les seves produccions , i des del 1919 també Joan Verdaguer El 1928 el nou gerent Sidney S Horen donà a conèixer la versió espanyola del noticiari Fox-Movietone , d’una gran acceptació, amb qui s’inicià pràcticament l’etapa del cinema sonor S Horen fou substituït per…
Herbera Films

Els germans Herbera, Joan (esquerra) i Albert (dreta), durant la celebració del 5è aniversari d’Herbera Films (1980)
© Arx. Família Herbera
Cinematografia
Distribuïdora fundada a Barcelona el 1975 pels germans Albert i Joan Herbera i Vernet.
El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la distribuïdora Cire Films…
Els paleòpters o insectes alats primitius
La presència de quatre ales membranoses que no poden moure’s cap enrere és una característica pròpia dels paleòpters, els més primitius dels insectes alats Aquesta disposició alar, com també la configuració de les corresponents nervadures, són ben patents en aquest espiadimonis de la família dels èsnids Aeshna cyanea , un mascle, una espècie de les més comunes del seu gènere, que vola entre juny i octubre bastant lluny del medi aquàtic on ha nascut Les femelles ponen els ous a la ribera dels rierols Ramon Dolç/Sebastià Hernandis La secció dels paleòpters ha estat creada per a reunir…
Els torpediniformes: tremoloses o vaques
Els torpediniformes tenen el cos en forma de disc arrodonit, la cua relativament gruixuda, les aletes dorsals i caudal ben desenvolupades i la pell llisa Estan dotats de dos potents òrgans elèctrics , originats a partir d’una modificació dels teixits musculars, que es disposen respectivament a cada costat del cap i produeixen descàrregues elèctriques prou intenses per atordir una presa o bé foragitar un possible predador A més, la boca és ventral, petita i recta, les dents són més agudes en els mascles, les vàlvules nasals s’uneixen formant un lòbul que arriba a la boca i els ulls són més…
Els hexanquiformes: bocadolços
L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…
Els verms pseudocelomats
Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…