Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Artur Peix i Garcia
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972 També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges Les cintes Vòrtex 1973, La pau de Sara Sterling 1974 i Variaciones sobre un tema de Paganini 1974 representaren Espanya en concursos de…
Pasaje a Venezuela
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 84 min., dirigida per Rafael Julià Salvia i Giménez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ RJSalvia, Fernando Melero, Ricardo Toledo FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, Ifiscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ramon Ferrés SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ José Luis Ozores Andrés, Simone Bach Carmen, María Martín germana d’Andrés, Josep Sazatornil, Saza don Tomás, Mariano Ozores pare d’Andrés, Miguel Fleta Sebastián, Gustavo Re, Jesús Colomer, Estanis González ESTRENA Barcelona, 08011957, Madrid, 09091957 PREMIS Sindicato Nacional del Espectáculo…
Rafael Marcó i Tejedo
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Afeccionat al cinema des de jove, el 1964 s’inicià amb reportatges familiars Amb els anys ha acabat bastint una abundant filmografia de més de cent títols exhibits, la majoria documentals o reportatges, si bé també ha conreat la ficció i la fantasia Un dels seus primers treballs, Las fiestas de mi ciudad 1965, s’emeté per TVE, i la cinta Diálogos para una horca 1970, una fantasia documental, aconseguí més de cinquanta premis La ficció Ivana 1971 fou seleccionada pel Festival Internacional de la UNICA D’altra banda, juntament amb el cineasta amateur i actor Josep Casanova i altres socis…
Centre Excursionista de Catalunya - Secció de Cinema i Vídeo
Cinematografia
Entitat cultural i esportiva de Barcelona que creà una branca per a promoure i difondre el cinema d’afeccionat.
Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir de Caralt, Francesc de Paula Blasi, Marcellí Soler, Joan Sàbat i el…
La casa de la Ciutat de Vic
Art gòtic
Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…
Els processos d’emmurallament
Art gòtic
Recinte emmurallat, vila de Tossa de Mar La vila i el castell de Tossa de Mar, als vessants i al capdamunt del Mont Guardí, defensaven la petita badia del mateix nom, que era un magnífic port natural Des del 966 el lloc era sota senyoria del monestir de Ripoll per donació del comte Borrell La vila va rebre una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga el 1187 per atreure-hi habitants i s’hi reservà per al monestir el delme del peix i el dret del peix de tall Al segle XV consta encara que durant la Quaresma Ripoll es proveïa de peix del port de Tossa Com moltes poblacions de la costa, la…
La ciutat de Balaguer
Art gòtic
Situació i topografia La ciutat de Balaguer, capital de l’antic comtat d’Urgell i ara de la comarca de la Noguera, és a la riba dreta del Segre La població s’estén al sud del turó on s’alça el Castell Formós, edificat al mateix lloc on hi havia la suda en època islàmica, i al sud-est de l’església de Santa Maria antiga església de Sant Miquel Vista aèria de la ciutat, que fou la capital del comtat d’Urgell, amb la gran plaça del Mercadal, peça clau en la trama urbana J Todó És impossible d’entendre l’urbanisme actual i medieval de la ciutat de Balaguer sense valorar les seves arrels…
Inventari de la casa i l’obrador de l’escultor Pere Sanglada
Art gòtic
Data 13 i 19 de març de 1408 Saurina, vídua de Pere Sanglada, mestre d’imatges, mort l’11 de març, fa fer inventari dels béns que el seu difunt marit tenia a la casa familiar del carrer del portal de Trenta Claus actualment, d’Escudellers L’infrascrit difunt va morir el diumenge 11 de març de l’any que segueix El dimarts 13 del mes de març de 1408 la senyora Saurina, muller de Pere Sanglada, difunt, mestre d’imatges, en tant que tenint i posseint tots els béns del dit difunt marit seu pel seu dot i esponsalici i els altres drets seus, i els deutes i pertinences en i sobre els béns de aquell…
El claustre de la canònica de Sant Pere d’Àger
Art gòtic
El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…
Història i dinàmica ciutadanes
Art gòtic
Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…