Resultats de la cerca

Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren…

Vida Ebenista, tallista i comerciant de mobles de professió, el 1953 s’installà a Mollerussa i practicà l’escultura en fusta, la crítica cinematogràfica i el cinema de manera independent amb la seva productora Monfà Films des del principi de la dècada del 1960 Autodidacte, començà amb el format 8 mm i el 1967 es passà al 35 mm, amb la realització de curts no professionals de vocació amateur lliure com ara Reacción humana 1963 El pobre romántico 1965, seleccionat per a representar a l’Estat espanyol en el XXVII Concurs Internacional de Dubrovnik Iugoslàvia, i Aversión 1972, que…

Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat Testamento…

Vida Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’installà a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída Arthur Miller després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa Joaquim Muntañola i El retaule del flautista Jordi Teixidor Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco 1979, Josep Maria Benet i Jornet, Terra baixa Àngel Guimerà i Tartan dels micos Terenci Moix En el cinema debutà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Boga Fernando Butragueño Benavente, Barcelona ARGUMENT Abel Sánchez 1917, de Miguel de Unamuno GUIÓ Pere Lazaga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José González de Ubieta MUNTATGE Antonio Graciani i trucs MÚSICA Jesús García Leoz SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Manuel Luna Joaquín Monegro, Roberto Rey Abel Sánchez, Alicia Romay Elena, Mercedes Mariño Antonia, Rosita Valero Joaquinita, Rafael de Penagos Abelín, Fernando Sancho Caín, Antoni Bofarull Federico Cuadrado, Arturo Cámara D…

Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…

Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau Garsaball Vázquez,…

Vida A dotze anys ingressà com a aprenent en una sucursal de la Pathé Frères a Barcelona i a quinze rodà alguns reportatges i documentals Hi ocupà diversos càrrecs fou oficial d’operador 1916 i realitzà una cinta sobre uns greus esdeveniments que succeïren a Sabadell fou programista 1921, i anà a Palma com a programador en cap 1922 Continuà rodant reportatges d’actualitat, com ara Homenaje a Blasco Ibáñez 1922, per a la Gaumont Fou nomenat cap de la sucursal de la distribuïdora Julio César a València 1923, ciutat on filmà documentals, feu de director de fotografia Valencia, protectora de la…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista "El Ciervo", "Tele-exprés" Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…