Resultats de la cerca

Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’…

La remodelació del Govern i el retorn d'André Mba Obame a l'oposició van marcar l'agenda política del país Amb tants canvis en el Govern, el president, Ali Bongo Ondimba, consolidat després de l'àmplia victòria del seu partit en les eleccions legislatives del desembre del 2011, es va desfer dels polítics afins al seu pare, el president Omar Bongo, mort a Barcelona el 2009 En el càrrec de primer ministre va designar Raymond Ndong Sima, un home del nord que va formar un govern en el qual destacava l'absència d'opositors i de la vella guàrdia Amb una oposició desfeta per les lluites…

Les tensions en el si del principal partit opositor, el Front Popular Ivorià FPI, i en la formació que dóna suport al president, Alassane Ouattara, el Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI, van augmentar en apropar-se les eleccions presidencials, previstes per a l’octubre del 2015 En el si de l’FPI, el seu màxim dirigent Pascal Affi N’Guessan, partidari d’una política pragmàtica i de participació en les institucions, va ser criticat pels sectors afins a l’expresident de la república Laurent Gbagbo, pres als Països Baixos i acusat pel Tribunal Penal Internacional TPI de quatre…

La producció de cotó va permetre a Benín mantenir una economia en creixement durant l’any 2014 © Paul Hahn/Aid by Trade Foundation Les relacions entre el president Thomas Boni Yayi i l’oposició es van deteriorar per l’ajornament de les eleccions municipals, previstes per al 2013, la manca de fermesa governamental davant la corrupció i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors En una demostració del seu poder de convocatòria, l’oposició, agrupada en la Plataforma de Forces Democràtiques, va reunir milers de persones a Cotonou, a l’octubre, que van demanar la celebració d’eleccions…

Un dels presidents africans que feia més temps que era al poder, Blaise Compaoré, va marxar a l’exili després de dimitir del seu càrrec, el 31 d’octubre Compaoré, que havia arribat a la presidència mitjançant un cop d’estat contra Thomas Sankara el 1987, va haver de dimitir en perdre el suport dels militars, que es van posar al costat dels manifestants que havien paralitzat la capital des de l’agost Els manifestants, que van arribar a ocupar edificis governamentals, protestaven per la decisió dels diputats afins al president, amb majoria parlamentària, de proposar una reforma…

Una coalició de grups armats anomenada Séléka va derrocar el president François Bozizé, el 24 de març Bozizé, que havia perdut el suport dels governs txadià i francès, els quals l’havien ajudat en rebellions anteriors, no va poder resistir l’ofensiva de Séléka, iniciada tres mesos abans des del nord del país Tan sols va disposar de l’ajut de 400 soldats sud-africans, enviats pel president Jacob Zuma, que van ser retirats després de perdre catorze homes en un enfrontament amb la guerrilla Una vegada al poder, Séléka va ser incapaç de restablir l’ordre, en especial a Bangui, la capital Malgrat…

L'oposició va guanyar les eleccions legislatives anticipades del febrer L'aliança opositora d'islamistes, nacionalistes i independents va obtenir 34 dels 50 escons de la cambra Els islamistes sunnites, que només tenien 9 escons en l'anterior assemblea, en van obtenir 23 La minoria xiïta, el 30% de la població, en va obtenir set el Bloc d'Acció Popular nacionalista, cinc, i els liberals, dos Cap dona no va aconseguir representació Aquestes eleccions van ser convocades després de la dissolució del Parlament al desembre del 2011, arran de la dimissió del Govern motivada per l'onada de…

El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les…

També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim…

L'evolució de l'economia es va complicar per la continuïtat en la caiguda dels preus internacionals del petroli, que és un dels principals productes d'exportació i de recaptació d'ingressos fiscals del país També va perjudicar negativament el valor de les exportacions equatorianes l'elevada cotització del dòlar, perquè aquesta és encara la moneda de curs en el país i el Govern no té la possibilitat de devaluar-la El resultat va ser una caiguda molt acusada del PIB, que es va estancar en un creixement de només el 0,5%, i a la vegada es va produir un desequilibri molt important entre la…