Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Joan Tomàs
Cinematografia
Crític i empresari.
Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Publicà en "El Diluvio", "La Publicitat" i "Mirador" sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans figures del moment, com Carlos Gardel, Josephine Baker, Maurice Chevalier i el saxofonista Benny Carter L’exili…
Tomás G. Larraya
Cinematografia
Crític, pintor i dibuixant.
Vida S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on collaborà en el diari "El Proceso" 1915-17 Installat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal "Films Selectos" 1930-36, i també escriví en "Mi Revista Ilustración de actualidades" 1936, de tendència anarquista, "Actualidades Paramount" 1935-36 i "Proyector" 1935-36 Parallelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics 1933-36 i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols Després de la guerra seguí collaborant en publicacions com "Imágenes" 1945-61, "Fotogramas" 1946, "Otro Cine" 1952-75…
Tomàs Mallol i Deulofeu
Cinematografia
Cineasta i col·leccionista cinematogràfic.
Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món…
Jordi Tomàs i Freixa
Cinematografia
Cineasta amateur i col·leccionista.
Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…
Tomàs Parcerisa i Pujaló
Cinematografia
Exhibidor.
Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors cines de…
Emma Vilarasau i Tomas
Cinematografia
Actriu.
Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble, i cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure, i debutà professionalment amb L’impromptu de Versalles Molière Dirigida per Lluís Pasqual a Al vostre gust 1983, per Fabià Puigserver a La flauta màgica 1984 i Terra baixa 1990 i per Lluís Homar a El barret de cascavells 1994, la seva sòlida carrera artística ha estat recompensada amb diversos guardons, com ara el premi de la crítica teatral de Barcelona 1991-92 o el Memorial…
Tomàs Pladevall i Fontanet
Cinematografia
Director de fotografia.
Estudià a l'Escola OficiaI de Cinematografia EOC de Madrid, on es diplomà com a director de fotografia 1972 Mentrestant, el 1963 cofundà el collectiu independent Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf amb Benet Ferrer i Francesc Bellmunt i realitzà diversos curts, com ara Esternocleidomastoideos 1964 i Fantasia negra 1966 Retratà diversos títols d'estètica underground , i debutà en la direcció de fotografia a Robin Hood nunca muere 1974, de Francesc Bellmunt, amb qui ha treballat en mitja dotzena de llargs D'aquesta etapa destaquen els films d'autor Iconockout 1975, de José María Nunes i L'…
,
Joan Mallarach i Font
Cinematografia
Director.
Vida Inicià estudis de cinema a la Universitat de París VIII 1971-73 i d’aquí passà a la Deutsche Film und Fernsehen Akademie DFFB de Berlín 1974-78, on encara romangué un curs més com a instructor de truca D’aquesta llarga estada a Alemanya daten els seus primers films, alguns dels quals els realitzà amb el seu company d’estudis Lluís Garay, com el migmetratge documental Alborada 1974-75, que abraça des de la Segona República fins al final del franquisme, des del punt de vista del món obrer i l’emigració A continuació, realitzà dos migmetratges documentals Del Yugo y del Canto 1976-77, a…
Manuel del Val i Sáiz
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida A dotze anys, entrà a treballar a CB Films de Barcelona, on tingué de company Tomàs Pérez i Collell, i tots dos marxaren el 1953 a Filmax, estudis en què T Pérez exercí de cap de vendes Després d’ocupar la gerència de la sucursal de Barcelona, el 1962 fou designat titular del departament de vendes en substitució del seu amic, càrrec que ocupà fins que el 1971 comprà, juntament amb Francisco Balcázar, les accions del fundador Alfredo Talarewitz El 1979, un cop tancada Filmax, i també Bengala i Concordia, marques incorporades a la casa el 1965 i el 1968, respectivament, M del…
Jaume Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament…