Resultats de la cerca

Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nacional Films Española Producciones Mezquíriz Miguel Mezquíriz Eraso ARGUMENT Basat en els relats radiofònics de Luis G de Blain GUIÓ LG de Blain i J Fortuny FOTOGRAFIA Joan Fortuny blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Matheu MUNTATGE A Gasset MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Ricard Palmerola Taxi Key, Inés Alma Nora "La mano cortada" MA Palmer Adelina Fonseca, José Torres Basilio, Jorge G Díaz Federico, Marta Fàbregas Micaela "Sombras de un sueño" Marta Flores Sra Everard, Joan Velilla Federico Everard, Lluís Padrós dr Marshal "La…

Vida A causa de la seva participació en els Fets de Prats de Molló del 1926, s’hagué d’exiliar a París El 1929 acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre escrivia en "La Nova Revista" i "D’Ací i d’Allà" 1928-29 Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou 1929, i aparegué fugaçment en el llarg L’edat d’or 1930, ambdós de Luis Buñuel Retornà a Catalunya i amb l’adveniment de la República s’implicà en política milità en el Bloc Obrer…

Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…

Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…