Resultats de la cerca

Vida Descobrí el cinema gràcies a la seva amistat amb Lluís Josep Comeron, tot i que abans ja havia participat en el curt amateur El secreto de las horas 1952, Joan Pruna Conjuntament iniciaren una prolífica trajectòria com a guionistes, primer vinculada a films de caràcter polític o religiós, com ara La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga, i després al realitzador Juli Coll La cárcel de cristal 1956 Distrito Quinto 1957 i El traje de oro 1959 Socis de la productora Movirama Telecine, els seus millors…

Vida Filla del director republicà del Diari de Tarragona , la seva família s’exilià a París a conseqüència de la guerra quan ella tenia deu anys Inicià estudis teatrals i pujà als escenaris parisencs, fins que una gira la portà per l’Amèrica Llatina i romangué cinc anys a Buenos Aires El 1956 debutà a Barcelona amb el Teatre Experimental d’Esteve Polls, i en el cinema sota el guiatge de Juli Coll a La cárcel de cristal 1956 i Distrito Quinto 1957 El 1962 tornà a fer una llarga gira per terres americanes i en tornar el 1974 treballà de primera actriu a la companyia de María Guerrero a Las…

Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián Rey Pepita Jiménez 1925, Agustín García…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Barcelona GUIÓ GHerralde, Juan Merelo-Barberá, Pep Cuxart FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Fragment de la banda sonora de La muerte del escorpión 1975, d’Herralde, per Joan Pineda, Cançó "El rey de la carretera", per Juanito Valderrama SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ José Luis Cerveto Intervencions de Fernando Chamoro, el matrimoni Pastor, Antonio García, Rafael Gavilán, Josep Martí Gómez, Francesc Mas, Antonio Membrillo, JMerelo-Barberá, dr Mondelo, José María Morales, dr Joan Obiols, Francesca…

Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinc a…

Vida Després d’estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, formà part de la companyia d’Alejandro Ulloa i s’especialitzà en comèdies com ara Cena de matrimonios i Pisito de soltero Debutà en el cinema com a secundària en La revoltosa 1963, José Díaz Morales i després, i gràcies al seu coneixement d’idiomes, feu un bon nombre de coproduccions, films d’acció i d’aventures a Barcelona com ara Héroes del Oeste / Gli eroi del West 1963, Steno Agente End Misión final / Sicario 77, vivo o morto 1966, Mino Guerrini, i Los cinco de la venganza / I cinque della vendetta 1967, Aldo…

Vida Professor mercantil El 1947 debutà com a guionista, contractat per l’Emisora Films d’Ignasi F Iquino, tasca que desenvolupà parallelament a la seva trajectòria com a director, tant en films propis com aliens El ángel gris 1947 i El tambor del Bruch 1947-48, ambdós d’Iquino Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador Tarde de toros 1955, Ladislao Vajda, La ferida lluminosa La herida luminosa , 1956, Tulio Demicheli i Pacto de silencio 1963, Antonio Román El 1955 dirigí el seu primer film, Nunca es demasiado tarde , un apreciable policíac, al qual seguí La cárcel de cristal…

Vida Estudià música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat a la qual es traslladà el 1921 Fou deixeble, entre altres, d’Enric Morera i Jaume Pahissa La seva activitat se centrà en la composició simfònica i conreà el concert, l’òpera, el ballet i la sardana Algunes de les seves obres més importants són la collecció 5 canciones negras 1946, el Cuarteto indiano 1952, i l’òpera Babel 46 1967 Fou també crític musical d’"El Matí", "Destino" setmanari que, a més, dirigí entre el 1969 i el 1975, i "La Vanguardia" Debutà en el cinema el 1955 amb Nunca es demasiado tarde , de Juli Coll,…

Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas…

Vida Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional Obtingué el premi Ciutat de Barcelona per la direcció escènica de La noche y el día 1965 i Esta tarde un poquito de guerra , després d’haver iniciat una trajectòria com a guionista caracteritzada pels elements religiosos i morals que envolten La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Sempre en collaboració amb Jordi Illa, s’associà amb Juli Coll en els drames La …