Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Macaya - Marro Barcelona FOTOGRAFIA Sde Chomón blanc i negre, amb tintats de color, normal ESTRENA Barcelona, 22121904 Sinopsi Un pagès i hereu ric es vol casar i fa públic un anunci sollicitant noies pretendents L’hereu serà perseguit per una legió de senyoretes que volen atrapar-lo, mentre ell intenta despistar-les Producció Fins ara s’havia pensat que no es conservava cap còpia d’aquest film Però n’aparegué una, propietat del Museu del Cinema - Collecció Tomàs Mallol de Girona, retolada en castellà, encara que manquen els rètols inicials i finals S’ha de remarcar…

Vida Fill de Josep Pruna i Verònica, que fou un dels primers empresaris de cinema de Mataró, el qual regentà el Palacio de la Unión 1905 A dotze anys feu la seva primera cinta, Mi primer film , sense càmera, dibuixant directament sobre la pellícula, fotograma a fotograma Compaginà la direcció de l’empresa Talleres Pruna, on fabricaven maquinària tèxtil, amb la seva afició cinematogràfica Gràcies als seus coneixements de mecànica perfeccionà la tècnica de filmació, muntatge i projecció, sempre en 16 mm Realitzà nou films de ficció entre el 1940 i el 1964, més catorze reportatges, quatre…

Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film  i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico  1927 i Mirador  1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo…

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema…

Vida De jove marxà a Nova York, on acabà dirigint l’Hotel Plaza Tornà a Barcelona i es feu càrrec de l’Hotel Ritz i després del Ritz de Madrid Finançà una part de la primera i única producció del jove debutant Domènec Pruna, El Cafè de la Marina 1933-34, basat en la peça teatral de Josep Maria de Sagarra i realitzada en la doble versió catalana i castellana El seu nebot Joan Pere Montllor i Puigvert Barcelona 1919, fill del seu germà Salvador antiquari, arribà els EUA el 1937 i treballà a la Paramount Pictures al costat de Joan Ventura, com a traductor de films nord-americans al…

Els estudis foren inaugurats amb el film d’Amichatis, Caramellas , la primera producció catalana sonoritzada que s’estrenà el 1929, amb discs d’Emili Vendrell Però l’experiència d’A Gasset a Hollywood no pogué evitar la poca qualitat dels treballs, condicionada, fonamentalment, per la precarietat de mitjans que oferien uns vells equipaments importats d’Anglaterra El 1933 els estudis foren adquirits pels germans Daniel i Ramiro Aragonès, els quals, tot i millorar i posar al dia la maquinària, no pogueren fer front a estudis com els Orphea o els Trilla-La Riva i acabaren tancant el 1937 D’…

Vida Descobrí el cinema gràcies a la seva amistat amb Lluís Josep Comeron, tot i que abans ja havia participat en el curt amateur El secreto de las horas 1952, Joan Pruna Conjuntament iniciaren una prolífica trajectòria com a guionistes, primer vinculada a films de caràcter polític o religiós, com ara La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga, i després al realitzador Juli Coll La cárcel de cristal 1956 Distrito Quinto 1957 i El traje de oro 1959 Socis de la productora Movirama Telecine, els seus millors…

Vida Format al seu país, treballà a París, on participà amb el seu pare Arthur Porchet en Sous les casques de cuir 1931, Albert de Courville, escrit per Francisco Elías Juntament amb F Elías i el productor Camile Lemoine, els Porchet viatjaren cap a Barcelona, on installaren els estudis Orphea a Montjuïc, que inauguraren amb el rodatge de la producció francesa i en francès Pax 1932, de F Elías Pare i fill també treballaren junts a Carceleras 1932, José Buchs i El hombre que se reía del amor 1932, Benito Perojo Després, el pare continuà pel seu compte, i Adrien fou, amb el seu germà Robert 2n…

Vida Enginyer industrial 1965, fou membre del Cineclub Enginyers i cursà estudis de direcció 1965-66 a l’Escola de Cinema de Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia Al final de la dècada del 1960 collaborà com a fotògraf en les revistes Siglo XX , Destino , Triunfo , Serra d’Or  i Imagen y Sonido Participà en la creació del Collectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i feu de director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona  com Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Antonio Maenza, Carles Duran, Antonio Gasset, Francesc Bellmunt, Joaquim Jordà, Jacinto…