Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pasaje a Venezuela
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 84 min., dirigida per Rafael Julià Salvia i Giménez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ RJSalvia, Fernando Melero, Ricardo Toledo FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, Ifiscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ramon Ferrés SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ José Luis Ozores Andrés, Simone Bach Carmen, María Martín germana d’Andrés, Josep Sazatornil, Saza don Tomás, Mariano Ozores pare d’Andrés, Miguel Fleta Sebastián, Gustavo Re, Jesús Colomer, Estanis González ESTRENA Barcelona, 08011957, Madrid, 09091957 PREMIS Sindicato Nacional del Espectáculo…
Narcís Agustí i Agustí
Cinematografia
Exhibidor.
Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…
Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya
Cinematografia
Associació que agrupa aquests professionals, vetlla pels seus interessos i els representa davant de l’Administració.
El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació de Directors i…
La camarera del Titanic
Cinematografia
Pel·lícula del 1997; ficció de 100 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tornasol Films Madrid, Mate Producciones Madrid, UGC Images França, France 2 Cinéma França, La Sept Cinéma França, Rodeo Drive Itàlia ARGUMENT La Femme de chambre du Titanic de Didier Decoin GUIÓ JJBigas Luna, Cuca Canals, Jean-Louis Benoît FOTOGRAFIA Patrick Blossier Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Walter Caprara, Bruno Cesari MUNTATGE Kenout Peltier MÚSICA Alberto Iglesias, Fragments d’obres de Schumann, Discépolo, Coplan, Pergolesi, Taigany, Lezde, Moody, Fonteyn i Moore SO Fabien Adelin, Eduardo Fernández, Jaime Fernández SO DIRECTE Jean-…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs …
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Cinematografia
Escriptor.
Vida Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer i es llicencià també en dret S’acostà al fenomen cinematogràfic "fent un esforç per a situar el cinema com una font de doctrina estètica, en relació amb totes les manifestacions de la cultura contemporània", segons les seves mateixes paraules El 1927 començà a collaborar a la premsa periòdica "La Noche" i feu els primers articles sobre cinema a "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-1929 i al setmanari "Mirador" a partir del 1929, que vertebraren el seu llibre Una cultura del cinema…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…