Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Cinemacoloris
Cinematografia
Procediment de color inventat per Segundo de Chomón.
Consistia en un sistema de pintat mecànic amb trames a l’estil del Pathécolor Però mentre que en aquest les trames es retallaven manualment, en el de Chomón es disposava d’una caixa en què la pellícula es projectava a un vidre esmerilat que feia les funcions de pantalla, sobre la qual es dibuixaven els contorns dels motius i un burí retallava en la pellículatrama o plantilla que servia per a conferir els diversos colors Aquest sistema era precís en l’obtenció de colors i en els seus límits Malgrat el perfeccionament del procediment, l’invent no progressà, potser…
Josep Lluís Galvarriato i Tintoré
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d’obres com…
Barcelona sud
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-81; ficció de 96 min., dirigida per Jordi Cadena i Casanovas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, Figaró Mex Mèxic ARGUMENT I GUIÓ JCadena, Gustau Hernández FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Marta Molins Gumer, Alma Muriel Charo, Jaime Moreno Toni, Paca Gabaldón Imma, Àngel Jové Àngel, Irán Eory Carla, Carles Velat, Carme Elias, Berta Singerman, Fermí Reixach ESTRENA Barcelona, 31071981 Sinopsi La jove Gumer surt de la presó amb l’obsessió de trobar Rafa, però aquest és assassinat per un sequaç de Toni…
Aurora de esperanza
Cinematografia
Pel·lícula del 1936-37; ficció de 58 min., dirigida per Antonio Sau Olite.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ ASau FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Jaume Pahissa SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés Juan, Enriqueta Soler Marta, Pilar Torres la tanguista, Anna Maria Campoy Pilarín, Román González Crispeta Antoñito, Modest Cid un manifestant, José Sanchiz el senyoret, Alfredo Hornos l’amo de la casa, Ernest Campoy el gerent, Francisco Beltri un policia, Anna Castell l’àvia, Josep Carreras l’encarregat, Miquel Duran el pidolaire ESTRENA…
In-Cine
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona el 1968 per Alfredo Matas, que ja havia fundat l’exhibidora CINESA (1958), que explotà el sistema de projecció Cinerama, i la productora Jet Films (1961.
In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el grup Impala…
Selecciones Capitolio
Cinematografia
Marca distribuïdora de S.
Huguet, SA, companyia fundada a Barcelona el 1920 per Sadurní Huguet i Riba Es presentà amb la primera versió d’ Els quatre genets de l’Apocalipsi The Four Horsemen of the Apocalypse , 1921, Rex Ingram, amb un desplegament publicitari insòlit, "a l’americana", model que explotà i que no trigà a ser imitat per altres firmes, atesa la seva espectacularitat i eficàcia Gràcies a aquesta publicitat i sobretot a l’encert en la selecció de títols, la marca es convertí en una garantia d’èxit i qualitat La seva primera producció de l’anomenada Serie Oro Nacional, Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo…
Central del Curt
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona la primavera del 1974 pels cineclubistes Albert López i Miró, Joan Martí i Valls i Josep Miquel Martí i Rom.
Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…
Trilla-La Riva. Estudios Cinematográficos Españoles
Cinematografia
Estudis de doblatge i de sonorització de films erigits el 1931 per Abelard Trilla i Balagué i el madrileny Adolfo de la Riva, promotor de la radiodifusió espanyola, al Palau de la Metal·lúrgia de Montjuïc (Barcelona.
En un principi funcionaren com a estudis de muntatge i de sonorització, inclòs el doblatge, que es feia pel sistema d’impressió Rivatón, inventat pels germans La Riva Foren els primers que implantaren aquesta especialitat a Barcelona El 1932 iniciaren els primers doblatges, sota la direcció de l’actor Fèlix de Pomés, que foren també els primers de l’Estat espanyol Debutaren amb un film d’animació i un western , seguits de l’alemany Rasputín Rasputin / Der Dämon der Frauen , 1932, Adolf Trotz i el curt de ficció El abogado tartamudo 1932 El 1934 morí A Trilla i les seves accions passaren a…
Alfredo Matas Salinas
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…