Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Teresa Alcocer i López
Cinematografia
Muntadora.
Vida S’inicià el 1939 com a ajudant de Joan Pallejà i Antoni Cànovas i, a partir de Muchachas de Bagdad Babes in Bagdad , 1952, Edgar G Ulmer i Jerónimo Mihura, com a muntadora en cap Associada a la indústria barcelonina, durant la dècada del 1960 collaborà assíduament en les coproduccions internacionals dels estudis Balcázar, si bé dedicà una especial atenció als joves directors independents del moment, com Pere Portabella Nocturno 29 , 1968, i els seus curts rodats en la clandestinitat, Ramon Masats Topical Spanish , 1970 i, molt especialment, Jaime Camino Los felices 60…
Morir (o no)
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima, Sergi López…
Isabel de Pomés i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li permeté…
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu en off Jordi…
A tiro limpio
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 86 min., dirigida per Francesc Pérez-Dolz i Riba.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Balcázar Francisco Balcázar, Barcelona ARGUMENT José María Ricarte GUIÓ JM Ricarte, Miquel Cussó, FPérez-Dolz FOTOGRAFIA Francesc Marín blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ José Suárez Román Avelino Campos, Luis Peña Martín, Carlos Otero Jordi Abad Mateu El Picas , María Asquerino Marisa, Joaquín Novales Antoine, Gustavo Re sr del garatge, María Francés sra Abad, María Julia Díaz germana de Román, Rafael Moya el comissari ESTRENA Barcelona, 01091963 , Madrid,…
Josep Oller i Roca
Cinematografia
Empresari.
Vida De família d’industrials tèxtils, visqué a París des de petit Home emprenedor i amb nombroses aficions, feu prosperar el negoci familiar tèxtil, però el 1865 també creà una agència que gestionava els hipòdroms francesos i un parell d’anys després Le Pari-Mutuel i el "Butlletin des Cours", primera publicació sobre el sector Alguns anys més tard, s’introduí en el món de l’espectacle i les sales d’atraccions i gestionà els locals següents Cafè de Baden 1876, que convertí en Fantaisies Oller La Bombonnière el Théâtre des Nouveautés 1878 el Petit Parc 1881 l’hipòdrom de Saint-Germain 1882 la…
Joan Martí i Valls
Cinematografia
Realitzador i director de producció.
Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat Testamento…
En construcció
Cinematografia
Pel·lícula del 1998-2001, Documental, 140 min., dirigida per José Luis Guerín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ovídeo Antoni Camín, Barcelona GUIÓ JLGuerín FOTOGRAFIA Alex Gaultier color, normal MUNTATGE Mercedes Álvarez, Núria Esquerra SO Amanda Villavieja INTERPRETACIÓ Antonio Atar l’exmariner, Juana Rodríguez i Iván Guzmán la parella, Juan López i Juan Manuel López l’encarregat i el seu fill, Santiago Segade el paleta, Abdel Aziz el Mountassir el peó ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19102001 PREMIS Donostia 2001 especial del jurat, FIPRESCI de la crítica internacional i CEC, Ministeri de Cultura 2001 Nacional de Cinematografia, Sant Jordi de Cinematografia 2001…
Raül Contel i Ferreres
Cinematografia
Director.
Vida A partir del 1960 començà a rodar curts en doble 8 i 8 mm Feu el salt al món professional amb cintes independents en 16 mm que aconseguiren premis importants a la UNICA i alguns, en 35 mm, foren projectats en sales comercials, com ara Gish 1980 Desig de viure 1980, premi extraordinari Ciutat de Sant Sebastià Cos trencat 1980 i Seqüències d’un grup 1981, ambdós premi Especial Qualitat del Ministeri de Cultura Amort 1982, premi extraordinari al Festival de Sant Feliu de Guíxols L’última Leda 1983, l’Especial Qualitat "Dit d’or" 1984, primer episodi de la sèrie televisiva…
Enric Pérez i Font
Cinematografia
Exhibidor i distribuïdor.
Vida S’inicià en el camp de l’exhibició el 1976, amb Drac Màgic, i projectà cinema a les escoles i sessions a l’aire lliure Però fou el 1983, quan començà la seva veritable tasca d’empresari com a programador del cine Verdi de Barcelona propietat de Josep Riba i Martorell, associat en un principi amb Joan Pol i Tobella El primer "remodelatge" seriós del local es produí el 1986, circumstància que se celebrà amb la projecció de Dr Strangelove, o com vaig aprendre a no preocupar-me i estimar les bombes Dr Strangelove, or I Learned to Stop Worryng and Love the Bombs , 1963, Stanley Kubrick en…