Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Juli Salvador i Valls
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador, fou redactor en cap de la revista "Película" 1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d’Ignasi F Iquino Cabeza de hierro 1944 Culpable 1945, i Aquel viejo molino 1946 Entremig…
Vicent Lluch i Tamarit
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Després de la guerra civil es traslladà a Barcelona, on el 1941 s’introduí en el cinema com a secretari de direcció en La doncella de la duquesa Gonçal Delgràs També dirigí els curts Documento secreto 1942 i Tu novio y yo 1943, i des del 1945 exercí d’ajudant de direcció en els següents films Su última noche 1945, Carlos Arévalo Hoy no pasamos lista 1948, Raúl Alfonso Fantasía española 1954, Xavier Setó Condenados 1953, Manuel Mur Oti i L’aprenent de clown El aprendiz de clown , 1967, Manuel Esteban, pellícula en què també treballà com a coguionista Així mateix, collaborà en el guió d’…
L’hereu de Can Pruna
Cinematografia
Pel·lícula del 1904; ficció de 8 min. 12 seg., dirigida per Segundo de Chomón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Macaya - Marro Barcelona FOTOGRAFIA Sde Chomón blanc i negre, amb tintats de color, normal ESTRENA Barcelona, 22121904 Sinopsi Un pagès i hereu ric es vol casar i fa públic un anunci sollicitant noies pretendents L’hereu serà perseguit per una legió de senyoretes que volen atrapar-lo, mentre ell intenta despistar-les Producció Fins ara s’havia pensat que no es conservava cap còpia d’aquest film Però n’aparegué una, propietat del Museu del Cinema - Collecció Tomàs Mallol de Girona, retolada en castellà, encara que manquen els rètols inicials i finals S’ha de remarcar…
Enric Guitart i Matas
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Vida Fill dels actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas, debutà a quatre anys a la companyia dels seus pares Fou deixeble d’Enric Borràs i treballà al costat de les primeres figures Margarida Xirgu, Enric Giménez, María Fernanda Ladrón de Guevara, Antoñita Herrero i Núria Espert El 1941 creà la seva pròpia companyia Es convertí en el primer actor de les companyies de Borràs, Infanta Isabel, Teatro Español 1949 Vila-Daví, María Guerrero i del Teatre Nacional de Barcelona Actor de gran versatilitat, cada any solia representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla A causa del seu físic, la…
,
Rafael Navarro García
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Format artísticament a Barcelona, el 1931 s’inicià al grup teatral Los Amigos del Arte El 1935 fou contractat pels estudis de doblatge Acústica, després de superar una prova de veu per doblar Gustav Fröhlich a Barcarola Barcarole , 1935, Gerhard Lamprecht Aviat esdevingué, a més, director de doblatge Dos anys més tard debutà al cinema en directe a Barrios bajos Pedro Puche Durant la dècada del 1940, els seus papers teatrals prengueren més entitat, i treballà com a primer actor a la companyia d’Irene Sáenz de Heredia, i al Teatro de la Comedia, amb èxits com ara Los habitantes de la casa…
Estudis Cinematogràfics Kinefon
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats a Barcelona per Joan Homedes i Mauri a les Tres Torres de Sarrià, i que funcionaren entre el 1940 i el 1953.
Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo Josep Maria Castellví, seguida de Pilar Guerra Fèlix de Pomés El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films alhora També es…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…